Els escriptors (també) van a l’oficina

Un dia qualsevol a l’oficina, posem que un dilluns poc o gens prometedor de principis del mes de maig i, de sobte, Enrique Vila-Matas a l’ascensor. Montevideo sota el braç, perquè Canon de cámara oscura, l’últim, encara fa massa olor de nou, i lectors entrenats, d’aquests d’apunts i doble subratllada, al fons del passadís. ¿Sant Jordi a domicili? Millor encara. "Va estar molt bé, va ser molt surrealista però molt divertit", explica un dels treballadors de la Fundació La Caixa que van participar amb l’autor d’Historia abreviada de la literatura portátil en el club de lectura que l’entitat organitza per als seus treballadors des de fa un parell d’anys. El plaer lector, ja veuen, trasplantat en aquest Vietnam de 9 a 5 que són oficines, despatxos i altres laberints corporatius; espais en els quals, fins no fa gaire, el llibre era vist com a font de distracció, poc més que una traveta a la productivitat, però que ho celebren ara com a inesperat aliat. A Vila-Matas, heterodox cum laude, l’intrigava especialment què es trobaria a l’altre costat dels vidres fumats ("entenia perfectament allò del club de lectura, però el fet que fos en una empresa el tenia una mica desconcertat", apunten), però el resultat no podia haver sigut més gratificant. Un grup lector apassionat, participatiu i engrescat, feliçment agermanat pels embolics metaficcionals d’un narrador que, en la novel·la, persegueix a cegues el fantasma de Cortázar. Tendència a l’alça En el primer club de lectura que van organitzar, protagonitzat per Alejandro Zambra, van participar unes 30 persones, apunten des del departament de recursos humans de Fundació La Caixa. Ara, afegeixen, el club suma gairebé 90 membres. "El 20% de la plantilla", celebren. Durant aquest temps, a més, per les torres negres també han passat Jacobo Bergareche i Guadalupe Nettel per xerrar sobre Los días perfectos i El cuerpo en que nací, respectivament, i incitar fogosos debats sobre la infidelitat, la parella i la crisi de la mitjana edat. En plena sintonia amb el renaixement dels clubs de lectura i el boom d’influencers arribats a la vora de la prescripció literària, les empreses han trobat en el foment de la lectura una manera d’afavorir i potenciar el benestar dels seus treballadors. "Els clubs de lectura estan en auge i la gent els valora molt", asseguren des d’una de les empreses consultades. És el que creuen, per exemple, al BBVA, entitat bancària que des del 2020 compta amb un dels clubs de lectura empresarials més actius i freqüentats del país. Impulsat per un grup d’empleats "entusiastes", va néixer el 2020, en plena pandèmia, i suma ja més de 3.000 persones. La dinàmica consisteix que cada trimestre el club proposa una nova lectura i posteriorment es debat en una sessió virtual. Equilibri temporal El club va debutar oficialment amb La fi de l’eternitat, d’Isaac Asimov, i des d’aleshores s’han llegit llibres de Javier Marías, Laura Esquivel, Alice Munro, Juan Gómez-Jurado, Francis Scott Fitzgerald, Miguel de Unamuno i Javier Castillo. Segons expliquen des del banc, els títols s’escullen "tenint en compte criteris com la diversitat de gèneres, l’equilibri temporal i geogràfic, la disponibilitat digital del llibre i el seu preu assequible". L’any passat el club va navegar entre la ficció sibarita, els clàssics eixelebrats i alguna lectura amb segones com Fortuna, la monumental novel·la que Hernán Díaz va dedicar als diners i al capitalisme. Al seu costat, Frankenstein de Mary Shelley; Dilluns ens estimaran, de Najat El Hachmi, i l’inquietant thriller La pacient silenciosa, d’Alexis Michaelides. També les grans editorials, és clar, tenen els seus propis clubs de cultura, tot i que en aquest cas no són tant punts de reunió de treballadors, sinó espais més o menys promocionals oberts a tothom: a Penguin Club de Lectura, per exemple, acaben de reunir virtualment Juan Gabriel Vásquez amb prop de 300 de lectors i han debatut llargament sobre Ya lo pensaré mañana, una novel·la de ruptura i renaixement de Desireé Baudel. Del vestidor a la fàbrica Un cas excepcional és el de l’Athletic de Bilbao, l’únic equip de futbol que pot presumir de tenir un club de lectura capaç d’implicar alhora escriptors i futbolistes. Una iniciativa que, amb el novel·lista Galder Reguera al capdavant, té l’objectiu de fomentar la lectura com a experiència social i predicar amb l’exemple posant la plantilla de l’equip basc a llegir títols com Materials de construcció, d’Eider Rodríguez; Los surcos del azar, de Paco Roca; El olvido que seremos, d’Héctor Abad Falcione, i La educación de un ladrón, d’Edward Bunker. Del terreny de joc als complexos fabrils, el premi a la promoció de la lectura allà on la població adulta passa un terç de la seva vida és per a Los libros, a las fábricas, un projecte que vol donar resposta als "alts índexs d’absentisme lector" i estimular el gust per la lectura en l’àmbit laboral. Amb una dècada de vida i amb un Premio Nacional al Fomento de la Lectura, la iniciativa funciona com un club de lectura portàtil impulsat pels sindicats que recorre les instal·lacions de Dragados, Acciona, Benteler, Airbus, Nissan i Navantia, entre moltes altres empreses, sempre de la mà d’un llibre i un escriptor.

Els escriptors (també) van a l’oficina

Entitats bancàries, equips de futbol i fàbriques contemplen el foment de la lectura com una manera d’afavorir i potenciar el benestar entre els seus treballadors. El llibre ha passat de veure’s com a font de distracció a un inesperat aliat per estimular els empleats.

El més llegit