El suïcidi, un tema tabú del qual no es parla gaire, és el desencadenant d’una impactant obra d’Alice Birch que va desembarcar ahir a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). S’hi planteja fins a quin punt el suïcidi d’una dona condiciona el destí de dos dels seus descendents. ¿Quina herència ens deixen les nostres mares i les seves ferides? ¿Un trauma es pot transmetre genèticament? ¿Les generacions posteriors poden ser-hi immunes? Birch (Malvern, 1986), una autora anglesa que ha escrit guions per a sèries com Succession i pel·lícules com Lady Macbeth, disfruta explorant un tema tan complex com delicat amb aquesta peça que va crear després de donar a llum.

"És una obra sensible, commovedora, poètica. Pot ser fosca però té sentit de l’humor. Està escrita de manera brillant, amb una experimentació i una aposta formal molt elevada que no evita que l’obra sigui un gran viatge emocional", va assegurar la directora, Glòria Balañà Altimira. Feia temps que volia portar a escena aquest desafiament. Anatomia d’un suïcidi, estrenada al Royal Court de Londres el 2017, s’allunya de la quotidianitat i del naturalisme per explorar altres formes. És una obra complexa on tres històries de dones d’una família connecten malgrat no coincidir temporalment.

32 escenes

Marta Ossó Castillón, Maria Ribera i Patricia Bargalló interpreten respectivament la Carol, l’Anna i la Bonnie, tres dones de diferents generacions connectades pel trauma del suïcidi, amb la maternitat i la depressió postpart com a teló de fons. Eduardo Lloveras (John) i Jaume Madaula (Jamie) completen el repartiment amb Ester Cort, Jacob Torres, Abril Julien, Andrea Portella i Ramon Pujol, que interpreten diferents personatges. A través de 32 escenes, Birch desplega un tríptic amb un desenvolupament que intenta trencar amb els patrons heretats del patriarcat i del capitalisme.