Julieta: "La gent em veu potencial, ho entenc perquè jo també"

Afirma que amb 23 obre una etapa. ¿Què és el que ha après Julieta als 23 anys? El disc és un comiat dels meus per sempre. És l’acceptació que la vida no és tan rígida com un es pensa, és més flexible, i que res és per sempre en tots els àmbits, en l’amistat, l’amor... Hi ha una mirada nostàlgica evident transcorrent un àlbum que també sona diferent dels seus últims treballs. El concepte el tenia abans de 5AM [el seu primer disc]. És un concepte més madur, complex, té moltes cares i maneres d’explicar les coses. Simplement, vaig esperar a estar preparada, en l’aspecte musical volia estar en un altre nivell. Realment, sorgeix d’una necessitat, de tornar a una part orgànica, que és com jo vaig començar, en l’indie, i volia fusionar això amb la part pop que tinc. Ha passat d’explotar l’amor romàntic i els seus alts i baixos a mirar, sobretot, cap a l’amistat. ¿Hi ha alguna cosa de la soledat de l’artista en tot això? Amb el disc he reflexionat sobre el concepte de l’amor, no només de l’amor romàntic, sinó l’amor cap a una mateixa, les amigues, la família... I sí, evidentment, viure tot això m’ha fet obrir els ulls i veure que tinc un entorn d’amistats increïble. Les amigues m’han donat, si més no els últims anys, molt més que qualsevol altre amor. Tinc un sentiment d’agraïment molt fort i els meus àlbums, i tot el que faig, estan molt inspirats en el meu entorn i el moment vital en què estic. ¿Viu de manera conflictiva convertir part de la seva vida i la del seu entorn en obra artística? Abans m’era igual, ni ho pensava, i amb aquest disc, sí. La veu amb què explico les coses és més vulnerable i parlo de coses més personals. Sempre he sigut molt autobiogràfica, però a 23 és tot tan literal i tan directe... Em genera una mica més d’impacte, també perquè hi ha com aquesta cosa de mi de petita. Però la meva música és sempre des del respecte, tot i que sigui de desamor. De fet, només tinc una cançó en la qual em fico amb algú, Jean blau, la meva cançó más de dolenta. També es nota el pes del pas del temps. ¿Hi ha cert dolor imprevist en el fet de créixer? És una de les inspiracions més grans del disc. Com transformes aquest dolor en una cosa bonica. Veure la improvisació que té la vida com una cosa positiva. Jo mai m’havia esperat dedicar-me a això... Estudiava Enginyeria, ¡que no té res a veure! I sento que amb això he viscut una altra vida, una nova vida, i ha sigut increïble. Soc una persona que sempre sent enyorança. Però sempre dic: si ets una persona nostàlgica, és que t’han passat coses boniques a la vida i recordes aquestes coses. Tornado és una cançó que parla sobre aquest huracà en el qual es troba. ¿Ha aconseguit domar-lo almenys? Ara el tinc molt controlat. M’aferro molt als meus amics, al meu entorn, a les altres coses que m’agraden, i crec que el tinc dominat. Però mai saps per on et vindrà. Són molts reptes i jo soc una persona molt ambiciosa i vull fer moltes coses, el meu equip m’ha de dir que pari perquè si no, no paro. Jo he arribat a estar malament de salut per això. L’huracà el tinc dominat, i aquest disc m’ha ajudat molt a fer-ho. És el seu primer disc després de fitxar per Sony. ¿Què ha canviat? Han potenciat al màxim totes les meves cares, m’han ajudat molt a replantejar el meu projecte, tenir la direcció més clara i a organitzar-me una mica. Abans no pensava tant les coses. I, evidentment, he tingut moltes més eines i la meva vida ha sigut més fàcil en aquest sentit. M’he pogut centrar a compondre i a mirar de fer bona música i xous. ¿I sent el pes de l’aposta que es fa per vostè, de les expectatives que genera? Potser m’ha començat a afectar més durant els últims 6-7 mesos. La gent em veu potencial, que ho entenc perquè jo també me’l veig en moltes coses. Però a mi m’agrada respectar els meus tempos, no faig música per ser famosa o el que sigui, tinc un vincle molt especial amb la música i vull cuidar aquest vincle i respectar-lo. I això requereix temps i una fidelitat al que tu ets com a persona. Veig que uns esperen una cosa de mi, d’altres n’esperen una altra, però el que han d’esperar és que jo faci el que em vingui de gust. Uns volen que sigui una superpopstar, altres que faci balades superprofundes... Jo el que vull que entenguin és que Julieta és tot això i crec que amb el disc ho he aconseguit. Vull sentir-me orgullosa del que faig i que no m’influeixi. El seu fitxatge per Sony va suscitar comentaris sobre si el seu futur passava ara més per cantar en castellà que en català, cosa que no ha passat. No ha canviat res del meu projecte, he fet cançons en castellà des del meu primer disc. Però hi ha gent que no ho sap, que només em coneixen pel que he fet en català. Els del principi saben que sempre he fet part de la meva música en castellà, és una cosa natural. A casa meva parlo català i castellà, si em surt fer una cançó en castellà i és maca doncs la trec. No hi ha res estratègic. Gran part de l’equip de Sony és català... ¡Tenen moltes ganes que hi hagi un projecte en català que ho peti!

El més llegit