L’OBC sedueix l’exigent públic de Lió ambun programa ben variat

L’OBC va enlluernar l’exigent públic de Lió ahir en el primer concert a França dins d’una gira llampec que avui conclou a Ais de Provença. Uns calorosos aplaudiments van acomiadar el conjunt català a l’Auditorium, que no es va omplir. Lió, la tercera ciutat de França en nombre d’habitants, té fama de tenir un dels públics més exigents per a la clàssica. Tant que es va convertir en tradició estrenar allà abans d’anar a tocar a París. Ho explicava Ludovic Morlot, nascut a Lió i titular de la formació catalana, que ahir a la nit va dirigir amb autoritat i atenció al detall els 101 músics de l’OBC amb un programa variat amb obres de Ravel, Gershwin, Parra i Mussorgski a la Ravel. L’OBC va obrir la vetllada amb Alborada del gracioso de Ravel, una obra de sabor espanyol amb gran orquestra amb dues arpes. Després va arribar Concert en fa major per a piano i orquestra de George Gershwin, on va brillar Lucas Debargue i el piano dissenyat per Stephen Paulello. Va tocar amb un instrument més gran de l’habitual i amb un tipus de cordes i caixa diferents amb un so molt cristal·lí i dolç. Debargue va interpretar amb facilitat en una peça, una orgia de ritmes que van del xarleston, al blues i el jazz. Va ser un dels triomfadors de la nit i després dels picaments de mans rítmics amb què el va corejar el públic va oferir un fantàstic bis, una inspirada improvisació de Summertime de l’òpera Porgy and Bess de Gerswhin. La principal novetat per al públic va ser l’estrena de Dues constel·lacions de Joan Miró, una de les últimes peces del català Hèctor Parra. El seu so tel·lúric i les seves textures i els seus colors van sorprendre. Va ser com una tempesta, com ell mateix va definir en una breu presentació de la peça que va enllaçar amb una altra obra amb una inspiració pictòrica, Cuadros de una exposición de Mussorgski orquestrada per Ravel, un fantàstic final en el qual Morlot va demostrar la gran sintonia aconseguida amb l’OBC.

El més llegit