La millor preqüela d’una preqüela de ‘Star Wars’

La idea d’una sèrie preqüela del que ja va ser una preqüela (Rogue One: Una historia de Star Wars) pogués sonar a acudit pervers, però tot canviava al saber que als comandaments hi hauria Tony Gilroy, prestigiós guionista de la saga Bourne i director del clàssic del segle XXI Michael Clayton, a més del conegut arreglador que, a la semiombra, es va encarregar de redreçar la citada Rogue One. Si fitxes Gilroy per jugar amb la teva franquícia, saps a què t’exposes: que se la faci seva, se l’emporti al terreny del thriller adult, li injecti una nova fondària social i política i te la pobli de personatges tridimensionals que trepitgen una terra viscuda. Així és com Andor (Disney+, segona i última temporada des de dimecres vinent, dia 23) es va convertir en la millor i més original sèrie de l’univers Star Wars, una saga d’espionatge que fa pròxima aquella galàxia tan llunyana. A Gilroy no li interessava gaire la saga, però potser per això va fer una cosa interessant amb ella: no se sentia excessivament ancorat a l’anterior. El que l’atreia era explorar el personatge del capità Cassian Andor (Diego Luna), mestre de l’espionatge per a l’Aliança Rebel i líder de l’esquadró que va robar els plans de l’Estrella de la Mort. Volia saber com una persona abans descreguda, que només la movien els diners, va poder arribar a (no és espòiler, es veia a Rogue One) sacrificar-se per la galàxia. El problema La primera temporada va cobrir un any del seu viatge. En la segona, en canvi, cada tres episodis (d’un total de dotze) cobreixen un altre any, o millor dit, un curt període d’un d’ells. "Vam arribar a aquesta idea perquè teníem un problema", explica Gilroy a EL PERIÓDICO en entrevista per videotrucada. "No podíem fer les cinc temporades que prevèiem, era una cosa impossible. Hauria sigut massa feina. Però la limitació és la mare de la creativitat i aquest nou marc va acabar entusiasmant tot l’equip. Per la meva banda, el principal dubte que tenia era: ¿com puc aconseguir sèries d’esdeveniments concentrades i significatives que incloguin tots els meus personatges sense que tot sembli sobrecarregat? Calia fer que semblés orgànic". Al primer grup d’episodis, després dels disturbis de Ferrix, Andor ha decidit passar-se a la causa rebel i porta a terme una perillosa missió per al superespia Luthen Rael. També assistim al casament de la filla de Mon Mothma (Genevieve O’Reilly), a la qual aquesta temporada veurem passar de senadora a líder rebel. O ens preocupem per l’estat psicològic de Bix (Adria Arjona) després de l’ocorregut amb el Dr. Gorst (Joshua James) en l’anterior entrega. Però, en realitat, Gilroy espera que tots els personatges ens importin. Per a això, en dota cadascun, fins i tot els més petits, d’una ànima i una personalitat creïbles. "De vegades es tracta només de buscar una frase, una petita frase que ho expliqui tot, que fa que l’escena es torni interessant". Elements actuals Com el mateix showrunner ha estat avançant en les últimes setmanes, un dels planetes clau serà Ghorman, on es va produir una massacre determinant en la formació de l’Aliança Rebel. A Andor es tornen a manejar elements terriblement actuals, de la repressió violenta de protestes al fracking, passant pel desplaçament forçós, però la idea "no és tant parlar del present com dels cicles de la història", diu Gilroy. "Si intentessis escriure una sèrie sobre l’ara, sortiria en cinc anys i llavors el món seria completament diferent, si és que hi ha món. Fa anys que soc un historiador aficionat, llegint sense parar sobre insurreccions. Aquesta sèrie em donava l’oportunitat de filmar un guió de 1.500 pàgines sobre la revolució. Si tens aquesta opció en la vida, és millor fer una cosa universal i atemporal en lloc de centrar-lo en l’ara". L’espia Luthen Per donar forma a l’espia Luthen, el venerable actor suec Stellan Skarsgård no va voler gaires referents reals en què basar la seva composició. "Tony va esmentar un parell de revolucionaris, jo un altre parell, però no vam aprofundir. En realitat no m’agrada parlar sobre els meus personatges. Vull les parts útils; les que no ho són, les rebutjo. No em vull lligar a mi mateix a res. El que busco és més un to, una olor, un color". A Andor, el realisme no només és psicològic, sinó que s’estén a la natura tàctil i versemblant dels seus variats sets, 140 en aquesta temporada, per ser precisos. "El dissenyador de producció Luke Hull és el meu col·laborador número u", diu Gilroy. "És amb qui primer vaig parlar abans de posar-me a escriure els guions. Nosaltres rodem en escenaris reals i després fem extensions digitals; no utilitzem The Volume [el plató folrat de pantalles led de la companyia d’efectes visuals Industrial Light & Magic]. Estic molt orgullós de l’escenari [no precisem quin per no arruïnar l’experiència] on es desenvolupa l’episodi 10; va ser tot un desafiament rodar allà, el somni de qualsevol director". Per a aquests últims episodis, una de les bases de treball més importants va ser la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, que era el lloc ideal per aixecar el Senat Imperial. "Quan la vaig veure, vaig pensar: ‘Fantàstic’. De fet, no només podíem utilitzar-la per al Senat, sinó per a moltes altres coses. València va acabar sent molt valuosa per a nosaltres, per a diferents equips i directors. Quan, a partir d’ara, algú vulgui fer el Senat a Star Wars, haurà de tornar allà".

El més llegit