Nacho Duato: «Si Abascal, Ayuso i Smith venen amb mi a veure ‘La clemenza di Tito’ m’assec amb ells, però a cantar ‘Cara al sol’, no»

Nacho Duato, el ballarí i coreògraf que va portar a dalt de tot la Companyia Nacional de Dansa entre 1990 i 2010, torna a Barcelona al capdavant d’una companyia amb el mateix acrònim, CDN, però amb un altre nom: Companyia Nacho Duato. Del 30 d’abril al 4 de maig oferiran un programa amb peces de Duato, entre les quals ‘Duende’, ‘Gnawa’ i ‘Cantus’, la seva última creació. «Aquesta companyia sorgeix de dos ballarins meus que ara s’han entossudit a fer una fundació. Jo moriré i ningú es recordarà de mi, però el més important és que quedi la feina», explica. «Ells han impulsat el projecte de la meva escola de dansa, un projecte per al qual uns espònsors ens ha donat gairebé tres milions d’euros. Vam destinar aquests diners a comprar l’antic teatre d’Antonio, ballarí. Allò hauria d’haver sigut la casa de la dansa o un museu, però com al Ministeri li importava un rave, ho hem comprat nosaltres». Allà tenen una escola. Comptem amb uns 200 alumnes amb nens i nens de 4 a 17 anys. A més, alberga el Nacho Duato Trainning Program, utilitzen el meu nom com a reclam i els va molt bé. Tenim els 20 ballarins de la companyia i 40 que esperen que aquests 20 trobin feina en altres companyies per passar a estar-hi. Funciona igual que la Companyia Nacional de Dansa júnior que vaig crear al seu dia i va fenomenal. Hi ha molts més ballarins estrangers que espanyols, moltes asiàtiques. Aquesta temporada es va estrenar a l’òpera ‘Carmen’ que va dirigir al Teatre Mijáilovski de Sant Petersburg, on dirigeix el ballet des del 2010. ¿Dirigirà més òperes? És que m’encanta. Estic entre fer ‘La flauta màgica’ o ‘La bohème’. És molt més fàcil que el ballet on has de fer cada pas i on tothom es mou constantment. En l’òpera els cantants es mouen menys perquè la prioritat és la veu. ¿En quina ajuda la visió d’un coreògraf a un cantant? Doncs els corregeixo molt però a ells els agrada. Els recordo coses bàsiques com la col·locació dels peus. I, una altra cosa important: no pots començar a cantar fins que no miris. Primer mira, després canta. Als cors els moc molt. A Espanya se sap poc del seu èxit a l’estranger. ¿Li dol? Des que me’n vaig anar, el que volen és que me’n quedi fora. I tampoc m’ajuden amb la nova companyia. Per exemple, al Ministeri li estic demanant decorats i vestuari dels ballets que he fet, que no ballaran mai més, i ¡volen llogar-me’ls!. Amb el que em fan pagar per utilitzar-lo cada vegada, anar-lo a buscar i tornar-lo em surt més a compte tornar-los a crear, així que estic molt distret: ja em veus tenyint faldilles, pintant, cosint... És al·lucinant. En canvi, l’òpera de Tolosa m’ha regalat un teló, l’òpera de Niça m’ha venut dos vestidors per 1.900 euros, la d’Innsbruck M’ha donat els vestuaris de 'Por vos muero', Catherine Allard d’IT Dansa m’ha deixat el terra i els pals de ‘Jardí d’IT Dansa m’ha deixat el terra Parlem del positiu. El positiu és que tenim aquesta companyia i que venim a Barcelona. Allà on anem, solem agradar. Anem per tot arreu a Espanya i està tot venut. Ens estan trucant ja d’altres països, ens volen a Alemanya i a Nova York. També ens han convidat Rússia però vull anar pas a pas. I vull que es quedi com una companyia escola. Recordo que al final. la CND2 girava tant com la gran. ¿Fins ara cap ballarí a ‘volat’ un altre conjunt? No. Han fet audicions. El problema que tenim és que no se’n vol anar ningú. Es viu molt bé a Espanya i els cuidem moltíssim. Els meus assistents són una meravella. Eren ballarins meus a la CND i coneixen perfectament la meva feina. Estem per ells. Fins i tot els animo llegir. Els poso a la paret poemes cada setmana i els animo a aprendre’ls de memòria. «És millor aprendre un poema a què et regalin un Rolex», els dic. ¡És que ni un me sabia recitar un poema! Els va posar alguns de Kipling, Yeats, Lorca i Garcilaso de la Vega. Però això no s’estila a les xarxes socials. ¿Com valora la presència de la dansa en elles? La tecnologia permet als ballarins una connexió a distància amb el públic com mai. Però l’altre dia els vaig dir als meus ballarins: el ‘tendu en dehors’ no s’aprèn a TikTok, cal fer-ho. Pots mirar moltes vegades el peu de Zajarova, però has de fer-ho tu. La tecnologia està fent molt mal a la gent jove. Hi ha una creixent incapacitat en molts per entendre el que llegeixen o el que els diuen. S’està veient en universitats. L’interessant és que qui toca instruments o balla no els té. Però la capacitat de concentració... Jo els dic als meus alumnes: si voleu escoltar música heu d’estar a casa asseguts conscients que una òpera són 2,5 hores i una simfonia 45 minuts. ¡No es poden estar concentrats només amb la música! Mira jo m’he arribat a passar a Holanda, Londres o Suècia caps de setmana sol escoltant música. Tot Debussy, tot Ravel, totes les simfonies de Brahms. Per assolir la bellesa, l’excel·lència i la veritat necessites temps. La introspecció és necessària. Si et pares davant de ‘Las Meninas’ i no penses, no t’assabentes de res. Cal mirar de buscar la veritat. ¿Què pensa quan veu la Companyia Nacional de Dansa? Fa 15 anys que em van acomiadar i ara, si mirem on és la companyia, queda clar el que s’ha aconseguit. Volien algú que no fos autor i ho han aconseguit; algú que no l’eclipsés, també ho han aconseguit; algú que no tingués tant èxit. ¡El seu projecte ha estat un gran èxit! Quina fina ironia es gasta. És que volien que me n’anés i els deixés la meva feina i jo els vaig dir: «No. Si ens divorciem me’n vaig amb les meves coreografies». Jose Carlos em va demanar fer un ballet i l’any passat vaig fer ‘Morgen’, una peça nova amb ells.... Ara Rubén Olomo, el nou director, farà ‘White darkness’. Però a Rússia es ballen al mes 15 ballets meus i tenim 20 espectacles al mes de ballet i 15 d’òpera. És un altre planeta. Rússia és una altra galàxia. És que a Espanya cap teatre d’òpera té companyia de ballet, ni tampoc té el Centre Dramàtic Nacional una companyia pròpia de teatre. Des de les institucions diuen que tenir un ballet surt molt car. I més car és portar gent de fora. Al Mihailovski la companyia té 40 persones i puntualment convidem algú. I a la companyia que vaig dirigir a Berlín, eren 50. Aquests són teatres on entres i escoltes a un fent exercicis de veu, a un altre de piano... aquí entres al Real i sembla que entris a un cementiri. I a mi, que soc l’únic que ho dic, em titllen de tot: antipàtic, narcisista.... A Instagram no es calla res. L’última vegada que vaig criticar la ultradreta de Vox em van cancel·lar les quatre funcions que tenia la companyia als Teatres del Canal a Madrid. Em va trucar Mariano de Paco, el conseller de Cultura de la Comunitat i em va dir: «Si no et retractes públicament et cancel·larem les funcions». I, com que m’hi vaig negar, això va passar. Sincerament, prefereixo que no vinguin fatxes a veure’m. A Múrcia també em van cancel·lar, i a Castelló. On manen ells. Els de l’equip de producció de la meva companyia es van enfadar amb mi. Però jo he lluitat molt per ser qui soc i dir el que em dona la gana. Des que vaig sortir de l’armari dic el que em sembla, amb respecte. Sempre defenso la meva veritat. Si Abascal, Ayuso i Smith venen amb mi a veure ‘La clemenza di Tito’ m’assec amb ells, però a cantar ‘Cara al sol’, no. Cal anar a la recerca de la veritat i de la bellesa interior.

Nacho Duato: «Si Abascal, Ayuso i Smith venen amb mi a veure ‘La clemenza di Tito’ m’assec amb ells, però a cantar ‘Cara al sol’, no»

El ballarí i coreògraf torna a Barcelona amb un programa que oferirà del 30 d’abril al 4 de maig amb la seva companyia

El més llegit