Recordo encara amb incredulitat quan Steven Soderbergh va anunciar que deixaria el cine. Va ser més o menys el 2008, després de rodar el seu díptic sobre el Che Guevara. Des d’aleshores, i ja han passat 17 anys, amb una pandèmia-confinament pel mig, el director de Sexe, mentides i cintes de vídeo ha dirigit la barbaritat de 17 llargmetratges i ha creat quatre sèries de televisió, molts d’aquests títols gravats amb mòbils d’última generació i produïts per a plataformes, demostrant sempre que és, de tots els cineastes nord-americans, el que millor ha entès els nous rumbs tecnològics, del dilema cine-televisió i de l’streaming.