Fa dos anys, el creador de videojocs Neil Druckmann va aconseguir el que sempre havia somiat: fer de la seva bilogia The last of us una sèrie de prestigi. I una, a més, reconeguda per tot el món, dels espectadors i els fans del joc fins als crítics televisius, sense oblidar-nos dels Emmy, en els quals va aconseguir fins a vuit estatuetes. Es trencava així una certa maledicció que impedia els videojocs convertir-se en pel·lícula o sèrie respectable (o, més ben dit, respectada universalment: aquí un defensor, per exemple, de l’adaptació al cine de Silent Hill per Christophe Gans).