Totes les cares del cas Grace

La veritat sol ser la suma de moltes veritats relatives; el resultat d’estudiar un políedre des de tots els angles. Aquest últim és l’exercici que anima a fer Una buena familia americana (Disney+, des d’avui), versió ficcionalitzada de l’estrany cas de Natalia Grace, que durant un temps no es va acabar de saber si era una pobra nena indefensa o un equivalent real del malvada de L’òrfena. Entre els adeptes de la segona teoria hi havia Kristine (Ellen Pompeo, en el seu primer projecte important al marge d’Anatomía de Grey) i Michael Barnett (Mark Duplass), parella de l’Oest Mitjà que va voler sumar als seus tres fills biològics Natalia Grace Mans (Imogen Faith Reid), una nena ucraïnesa de 7 anys amb un tipus de nanisme rar. Uns anys després, l’havien aparcat en un apartament i fugit al Canadà. Si ens creiem la seva versió de la història, Natalia havia començat a actuar de manera sinistra, buscar en excés l’afecció de Michael i brandir ganivets, ser misteriosament adulta. Bàsicament, estaven vivint L’òrfena en pròpia pell. O això van voler explicar. Quan Hulu es va acostar a la guionista Katie Robbins (creadora de Sunny) amb la idea d’explicar aquesta història, el nom de Natalia encara no havia ocupat tants titulars de premsa, ni sigut objecte de tants pòdcasts o la sèrie documental (disponible a Max) El curioso caso de Natalia Grace. "Dies complicats" "Tot va començar fa cinc anys, enmig d’aquells dies complicats", recorda Robbins, showrunner d’Una buena familia americana amb Sarah Sutherland. "Llavors, el cas no era encara tan ubic i en vaig haver de fer les meves pròpies lectures. Una de les coses que em van sorprendre va ser com canviava la trama segons qui l’expliqués, ja fos en un article o una entrevista de televisió. La teva comprensió podia canviar per complet segons la procedència del relat. Això és cert, d’acord, amb qualsevol classe d’història, però s’accentuava especialment en aquest cas. Era essencial tenir en compte qui parlava quan valoraves la informació". En un temps en què tots ens llancem a fer judicis ràpids sense gaire fonament, Una buena familia americana recorda la importància de la pluralitat de fonts. "Ara ja no ens fem totes les preguntes possibles ni busquem els matisos de les coses", comenta Robbins. "Volia estructurar la història de manera que els espectadors poguessin lluitar contra els seus propis prejudicis. Començant en una perspectiva i anant a poc a poc cap a una altra". Robbins i Sutherland es van conèixer treballant a The affair, intriga romàntica que també s’apropiava del concepte multiangle de Rashomon: "Estar juntes en aquesta sèrie va ser, sens dubte, el millor entrenament per a una cosa com aquesta". Després de la marxa dels Barnett i la seva odissea sola a casa, Natalia Grace va ser acollida per Cynthia Mans, que va quedar commogut, en teoria, per la indefensió de la nena. (Que ho era: en aquell temps tenia 8 anys, com va demostrar l’anàlisi de metilació de l’ADN a què es va sotmetre per a la docusèrie de Warner Bros. Discovery.) El personatge està encarnat aquí per l’eternament reivindicable Christina Hendricks (la cap de secretàries Joan de Mad men, entre moltes altres coses), que es va sentir atreta per les terres movedisses morals i narratives en què es movia la proposta: "Creus que estàs entenent la història i, de cop, a meitat de camí, tot el teu món s’ensorra i arriba una versió completament diferent", ens apunta.

Totes les cares del cas Grace

EL PERIÓDICO parla amb la creadora d’‘Una buena familia americana’, nou ‘true crime’ ficcionalitzat que aborda una història comparada amb la pel·lícula ‘L’òrfena’.

El més llegit