La ghiblimania desencadenada per ChatGPT caldeja el Comic Barcelona

L’últim cop d’efecte de ChatGPT ha fet que milions d’usuaris hagin recreat fotos personals, dels seus animals de companyia, històriques i de tota mena amb l’estil de Ghibli. La nova actualització de la intel·ligència artificial generativa (IAG) d’OpenAI permet altres transformacions d’imatges a l’estil de, però és el look de l’estudi japonès d’animació responsable d’El viatge de Chihiro i El chico y la garza el que s’ha fet ultraviral, entre altres motius perquè OpenAI ha potenciat l’opció. Les dues pel·lícules esmentades van guanyar l’Oscar i van ser dirigides per Hayao Miyazaki, detractor de la IA en l’animació. No falta qui interpreta la ghiblimania desencadenada per ChatGPT, sense permís de Ghibli, com una declaració de poder i impunitat d’OpenAI. L’episodi reflecteix dos punts clau del debat sobre la IAG en la creació en general i en la gràfica en particular: la barra lliure d’obres protegides per la propietat intel·lectual amb què han sigut instruïdes les IAG fins ara i la llacuna reguladora entorn dels productes fets amb IAG. "Se’ns trenca el cor de veure que un estil tan personal i especial com el de Ghibli es converteix en una imatge sense ofici ni ànima –diu el Col·lectiu d’Autores de Còmic (AC)–. No som ingènues; sabem que hi ha molts interessos en aquesta mena de tecnologies. Per aquesta raó exigim que hi hagi protecció normativa". El cas Ghibli ha fet pujar la temperatura d’un debat al qual el Saló Internacional del Comic de Barcelona va dedicar ahir dues activitats de les jornades professionals: el taller IA generativa des de les bones pràctiques i perspectiva jurídica i el col·loqui ¿Creativitat humana vs. intel·ligència artificial? Decret frenat El Ministeri de Cultura va frenar la tramitació del reial decret de llicències per a les IAG al gener davant el rebuig de les organitzacions que representen els creadors de totes les disciplines. "Sobretot –diu Albert Martínez, membre de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC)–, el decret proposava acceptar com a punt de partida que l’entrenament rebut i el fet fins ara per les IAG, amb materials sobre els quals les empreses no han demanat autorització i pels quals no han pagat, quedava legitimat i sense cap remuneració. Era un principi que no resolia els problemes de propietat intel·lectual del passat". L’AC i l’APIC assumeixen que les IAG "han vingut per quedar-se" i tenen "un potencial creatiu estimable". Tot i això, consideren que no és el moment d’aquest últim debat sinó del de la regulació. "S’han creat a través de la nostra feina i per això demanem un retorn econòmic ara i en el futur, i també una protecció, ja que poden arribar a substituir-nos", explica Xavi Ramiro, president de l’APIC. Els historietistes i els il·lustradors reclamen centralitat en l’actual diàleg amb el ministeri. "Les autores i els autors som els que aportem el talent, l’originalitat i l’esforç més gran –indica l’AC–. Sense la nostra imaginació i els nostres dibuixos, sense les persones creatives, la IAG no és res". A més d’una compensació retroactiva i d’un sistema compensatori per al futur, potser a través de llicències col·lectives per a l’explotació d’obres, els artistes reclamen que la regulació incorpori sancions per incompliment i també la fórmula de l’opt-in o sol·licitud del consentiment previ i informat a cada artista. A títol individual, els dibuixants diuen que són pessimistes. "Estem en xoc per com s’utilitza la IAG i perquè no sabem com pot acabar això –explica Teresa Valero, que presenta En contrapaso 2 al Comic Barcelona–. Hi ha uns límits i no es reacciona bé. ¿Quin sentit té que es vulgui un món on les màquines facin art?". D’altra banda, Albert Monteys, autor del recent ¡Universo! 2, apunta a la part més afectada del tàndem format per còmic i il·lustració. "La IAG és un robatori, però sembla que molta gent no ho entén així –diu–. No crec que posi en perill el còmic d’autor, però sí treballs d’il·lustració que ajuden molts d’aquests autors a completar ingressos, cosa que encara precaritza més". Ivan Pintor, professor d’Història del Còmic a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, comparteix el diagnòstic sobre la il·lustració. "I més que patirà com menys personal sigui", afegeix. També està d’acord que el còmic d’autor resistirà, tant perquè és un mercat madur com perquè la "seqüencialitat" distintiva del mitjà, i de cada artista, a la IAG se li ennuega, almenys per ara. Fa notar, malgrat això, que el còmic comercial és un territori vast, amb formats com els webtoons d’origen sud-coreà. I allà pot passar de tot i més. Lectors exigents Óscar Valiente, director de Norma Editorial, considera que és urgent la regulació, si bé afegeix: "Encara que es reguli a Europa, el risc continuarà present perquè no es farà en altres llocs del món". La IA, apunta, "afectarà molt traductors, dissenyadors, retolistes... i potser no tant creadors". "Crec que prevaldran la qualitat i l’autenticitat –segueix–, perquè ens adrecem a un públic exigent que valora el treball artístic".

La ghiblimania desencadenada per ChatGPT caldeja el Comic Barcelona

La febre viral per transformar imatges a l’estil de l’artesanal estudi d’animació Ghibli fa augmentar la indignació amb la intel·ligència artificial generativa d’historietistes i il·lustradors, que reclamen una regulació.

El més llegit