Rere el rastre dels ‘pieds-noirs’ espanyols

A María Dueñas (Puertollano, 1964) la deixem passejant per Tànger i rebentant les costures del best-seller espanyol de la mà de Sira, el seu retrobament amb la intrèpida protagonista d’El temps entre costures, i aquí està un altre cop, quatre anys després, tornant a desafiar al mercat i assenyalant des d’Alacant el cor de Per si un dia tornem (Columna Edicions), la seva nova novel·la. "Si mirem en línia recta, allà hi ha Orà", va sentenciar ahir l’escriptora des de la faldilla del castell de Santa Bárbara, a la muntanya Benacantil. I en línia recta, a només 300 quilòmetres, s’intueix l’ànima espanyola d’aquesta ciutat refugi a la qual Cecilia Belmonte, la protagonista de la novel·la, arriba a principis del segle XX fugint d’un crim accidental i buscant una vida millor. O, com a mínim, una de no tan dolenta. Vet aquí, doncs, una història d’emigració i exili, d’auge colonial i violent ensorrament imperial, sacsejada per episodis històrics com el final de la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial, la independència d’Algèria o l’operació Cisneros, amb la qual Franco va intentar apoderar-se d’Orà. "Durant els anys de l’Algèria francesa, Orà va ser el destí de moltíssims espanyols que sortien d’una Espanya complicada i empobrida que els donava poques oportunitats de futur. En aquell moment, des d’Alacant es trigava menys a arribar a Orà que a Madrid", recorda Dueñas. Misèria i prosperitat Estirant aquest fil, l’autora de Les filles del capità torna a solcar el Mediterrani per narrar l’odissea emigrant i la lluita contra l’adversitat de Cecilia i desenterrar la poc coneguda història dels pieds-noirs espanyols, una mena d’escalafó intermedi entre els cosmopolites francesos d’origen metropolità i una població autòctona sistemàticament relegada i maltractada. "Sempre he pensat que allà hi havia una gran novel·la per escriure. Hi va haver alguns moments en l’Algèria francesa hi havia més espanyols d’origen que francesos, més que àrabs, fins i tot. El que passa és que després, al naturalitzar-se, les estadístiques són diferents i compten tots com a francesos", explica. A Orà, la novel·la s’embarca en un viatge d’anada i tornada de la misèria a la prosperitat, del contraban i les tabaqueres a la delicada fàbrica de Savon de l’Oranie, a la qual Dueñas esquitxa d’embolics, amistats i conflictes històrics del convuls segle XX. Una violació en la primera pàgina és l’espurna i l’accelerant. El motor d’arrencada d’una novel·la nascuda d’un èxode descarnat. "Cecilia abandona tot el seu món i emprèn un nou camí. Té una càrrega d’humanitat que és el reflex de tots, amb les caigudes, remuntades i esquivades inesperades de la vida", assenyala l’autora mentre eixampla una mica més el seu fèrtil univers d’heroïnes femenines. "Són dones joves a qui les adversitats de la vida les posa en moviment", resumeix. Pròxima parada, Sant Jordi A l’altra vora, a Alacant, tot apunta que estem davant un dels llançaments editorials de l’any. Ho demostren els menús personalitzats al restaurant, els cartells de no molestar tunejats ("el seu propòsit, sobreviure", llegim) a l’hotel i uns simpàtics tuk-tuk tematitzats amb la portada del llibre que recorren brunzint el centre de la ciutat. Per si de cas, els prop de 50 periodistes mobilitzats per l’editorial Planeta per a l’ocasió no serveixen com a mesura, a les botigues d’Espanya –ben aviat també en les d’Amèrica Llatina i els Estats Units– esperen 500.000 d’exemplars que acaben de sortir d’impremta. ¿Pròxima parada? Un altre Sant Jordi de rècord i a continuar batent marques. "Soc sis novel·les més vella i 16 anys més sàvia", ironitza l’escriptora. Mentrestant, aquí estem, amb Dueñas enfrontant-se de nou al passat per "rescatar històries" i preservar una riquesa testimonial que, assegura, cada any que passa desapareix una mica més, mentre Cecilia i Sira intenten estrènyer llaços. "Arribat el moment s’haurien avingut, però els seus mons tenen molt poc a veure. Sira estava més protegida, venia d’un nucli més protector. Cecilia, en canvi, té més empenta. Ve d’una Espanya més miserable", explica. Una Espanya de la qual s’escapa fugint de la violència i el maltractament. "En entorns mancats de qualsevol cosa, la dona era carn d’abús", lamenta l’autora, segons la qual l’heroïna d’aquesta novel·la "és un personatge més descarnat, més cru" que la protagonista d’El temps entre costures. "Cecilia m’ha deixat més. No soc la mateixa quan començo una novel·la que quan l’acabo", assegura. "Com vivim en aquest món de parcel·les, de vegades se’ns oblida que l’àmbit personal també pot ser compartit. Crec que tenim un país ple de milers d’històries per rescatar des d’una perspectiva contemporània, perquè, al final, són vicissituds molt universals i humanes", insisteix Dueñas a l’hora d’endinsar-se en el marc històric d’una novel·la que vol ser també una reflexió sobre el pes (i el pòsit) històric de les migracions. "És difícil i complex per a totes les parts: per als que arriben i per als que acullen. Però és que aquest fenomen existeix des de sempre. Ens hem passat la vida movent-nos d’un lloc a un altre i és dificilíssim posar portes al camp", assenyala. Pot servir com a exemple l’èxode d’anada i tornada de Cecilia i de molts altres espanyols que van sortir molt de pressa de la ciutat a l’estiu de 1962 fugint de la violència que es vivia a Algèria. "M’alegra que, amb les meves novel·les, a més d’escriure ficcions imaginades, pugui contribuir a recuperar alguns capítols més desconeguts de la història d’Espanya", acaba dient.

Rere el rastre dels ‘pieds-noirs’ espanyols

María Dueñas viatja a l’Orà de principis del segle XX a ‘Per si un dia tornem’, l’epopeia d’una jove espanyola a l’Algèria francesa que arriba al mercat amb 500.000 exemplars.

El més llegit