Sobre el paper, el nou llargmetratge d’Emmanuel Courcol fa témer el pitjor. És una pel·lícula dissenyada per ser amable i reconfortant a un públic massiu, perquè conté el tipus d’elements argumentals –tragèdies familiars, malalties terminals, moments musicals catàrtics– que solen ser infal·libles per fer-nos confessar la llàgrima.