‘Corteo’ vola al Sant Jordi

El Cirque du Soleil segueix el seu idil·li amb el públic barceloní. Espectadors d’edats molt diferents van disfrutar ahir de l’estrena al Palau Sant Jordi de Corteo, un homenatge al món del circ amb tocs fellinians amb sàvia posada en escena de Finzi Pasca, creador també d’un altre espectacle de la companyia canadenca, Luzia (2016). Una càlida ovació va acomiadar el xou, que quasi va omplir la seva primera funció, que, al coincidir amb el partit del Barça, va complicar l’arribada i sortida del local. El director ha adaptat l’aclamat espectacle dissenyat per a carpa a grans pavellons intentant captar la màgia que es produïa sota la lona del circ tradicional. Els personatges de Corteo tenen aroma de circ d’una altra època. No només pel vestuari i pel bonic teló pintat, que és el primer que sorprèn l’espectador. La història de Mauro, un gran protagonista capaç d’improvisar i parlar diversos idiomes, i els records de la seva vida abans de pujar al cel són el fil conductor d’aquest espectacle, en el qual apareixen el Pallasso Blanc, que camina del revés per l’aire a diversos metres d’altura, i un gegant de més de dos metres que contrasta amb la diminuta mida d’una parella de nans. No estem acostumats a veure’ls en espectacles, però són una de les cartes d’aquesta producció, en la qual un dels números més comentats pel públic té com a protagonista l’Anita, una baixeta però valenta artista que sobrevola la platea agafada a grans globus i impulsada pels espectadors, que, amb més o menys habilitat, aixequen els braços per empènyer-la cap a les altures amb una lleugera empenta als seus delicats peus. Després de la polèmica que va sorgir amb el nans digitals de l’última versió cinematogràfica de Blancaneu, cal valorar que gent de carn i ossos que surten de la norma actuïn en un espectacle de gran qualitat. Fa pensar. Corteo té moments de tota mena, però és un dels espectacles amb més diàleg i personatges voladors. Hi ha des de la tendresa dels jocs d’infància fins als reptes de la joventut, i també sensualitat en el número en el qual Mauro recorda les seves amants, que apareixen penjades de grans llums antics amb acròbates en llenceria fina. Sorpreses, humor, climàtica música en directe i molta adrenalina es combinen en una producció en la qual destaca l’acoblament d’un fantàstic conjunt format per artistes sòlids i ben compenetrats. N’hi ha prou amb veure l’exigent número amb nombroses rodes Cyr, o el número final. El més difícil va arribar sobretot a la segona part, amb números aeris impressionants. El primer, l’únic amb xarxa, va permetre disfrutar d’autèntiques filigranes tan complexes com boniques. Un altre aplaudit número va ser el romàntic duo de straps o cintes en el qual van brillar la japonesa Hilomi Kinokuniya i l’ucraïnès Oleksandr Kunytskyl, on la força, la gràcia, el risc i les hores d’assaig es deixaven veure. Un dels números estrella de la nit, tot i que no l’únic.

El més llegit