El misticisme de Zurbarán dialoga amb artistes contemporanis al MNAC

Les tres versions de Sant Francesc d’Assís segons la visió del papa Nicolau V constitueixen el cor de Zurbarán (sobre)natural. Només per reunir les pintures propietat del Musée des Beaux Arts de Lió, el Museum of Fine Arts de Boston i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) és una fita. Però tan rellevant o més és que la mostra relaciona aquestes i altres obres del mestre del segle d’or espanyol amb peces d’artistes contemporanis en les quals resulta manifesta l’empremta de Zurbarán, tant formalment com espiritualment. És el cas d’Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Toni Catany i Marta Povo, entre d’altres. "És una mostra molt concentrada", va dir Àlex Mitrani, comissari de l’exposició, amb referència al fet que no és ni de bon tros una retrospectiva de Zurbarán i que seria "inacabable" la recerca de ressons del pintor barroc en la contemporaneïtat. Els 14 quadros de Zurbarán exposats són d’una "qualitat superlativa", va assenyalar Joan Yeguas, l’altre comissari. La mostra, subtitulada El misteri de la realitat, s’estarà al MNAC fins al 29 de juny. Una ‘fake news’ Francisco de Zurbarán (1598-1664) va representar a Sant Francesc d’Assís segons la visió del papa Nicolau V un fet llegendari suposadament esdevingut al segle XV; clar i català, una fake news en paraules de Yeguas. Però això tant és: la història va córrer com la pólvora i va travessar l’art. Al summe pontífex li va arribar que a la cripta d’Assís hi havia el cos incorrupte del sant i el va anar a veure amb el seu seguici. Una meravella, així era. La genialitat de Zurbarán va ser reduir l’escena (el sant pare, la seva comitiva, les torxes, l’hipogeu, el cadàver momificat) al punt de vista de Nicolau V i oferir a l’espectador només un sant Francesc d’Assís auster i transcendent. Es tracta, va explicar Mitrani, d’un "zoom molt modern" que "focalitza la nostra mirada en un detall del relat". En el detall clau, de fet, un mort com en èxtasi. La versió de Sant Francesc d’Assís segons la visió del papa Nicolau V conservada a Barcelona es considerava diferent de les altres dues a causa de l’absència de formes al voltant de la figura. El fons era una capa de color negre que al final va resultar que havia sigut afegida. Bodegons La restauració dirigida per Carme Ramells ha revelat l’ombra del sant, l’arc superior d’una fornícula i tres dits del peu dret del fundador de l’ordre franciscana, elements presents en les obres germanes de Lió i Boston. Així mateix, la restauració ha tornat volumetria a la figura a través de detalls com els plecs de l’hàbit i el borrissol facial. L’eliminació de vernissos afegits, va afegir Ramells, ha rescatat jocs d’ombres i llums fins ara emmascarats. Gran tela grisa per a Documenta, d’Antoni Tàpies, i Sense títol, d’Alfons Borrell, són les dues obres de la col·lecció del MNAC que dialoguen amb els tres Sant Francesc d’Assís exposats. És notable la rima que creen els dos artistes des de l’abstracció amb Zurbarán, a la recerca de la reflexió íntima. Hi ha tres àmbits expositius més que segueixen el nucli de la mostra. El primer expandeix la temàtica religiosa, a la qual Zurbarán va dedicar el gruix del seu treball. El misticisme del pintor troba un ressò contemporani en obres de Guinovart, l’antic monjo franciscà Antoni Llena i, sobretot, Marta Povo, amb unes fotos que exploren la natura gairebé miraculosa que pot adquirir la llum. Zurbarán també va ser un mestre del bodegó, i en aquest apartat l’exposició s’anota un altre punt en forma de reunió: la de les dues versions bessones de Bodegó amb estris, la del Museu del Prado i la del MNAC. Són paradigmes de les seves composicions rigoroses i ordenades. Toni Catany replica les dues característiques en el Bodegó número 148, en què introdueix el factor del temps amb la putrefacció dels fruits. Joan Hernández Pijoan, per la seva banda, redueix objectes i pintura a la seva estructura fonamental a Tres copes sobre gris clar. Finalment hi ha el capítol dedicat a les aparicions marianes de Zurbarán. Per a aquest àmbit, Eulàlia Valldosera ha creat ex professo Maria (a Francisco de Zurbarán), una instal·lació lluminosa en la qual de l’ombra d’un pot de neteja en sorgeix la figura de la Mare de Déu i a partir d’un recipient de detergent Colon es dibuixa un calze. Ens social, d’Aurèlia Muñoz, remet a la representació de les aparicions de Maria amb diversos cossos de teixit nuat en suspensió. Accessible i profunda L’espai +Zurbarán ofereix recursos i continguts audiovisuals produïts pel MNAC, amb èmfasi en el procés de restauració de Sant Francesc d’Assís segons la visió del papa Nicolau V. El MNAC té sis obres de Zurbarán: cinc d’autògrafes i una de taller. És un dels pintors del segle d’or més representats en la col·lecció del centre, que també té quadros de Velázquez, Ribera, Maíno i el Greco, fins a sumar 77 peces d’aquell període espanyol. Per a Zurbarán (sobre)natural, la institució ha rebut en préstec pintures dels ja esmentats Musée des Beaux Arts de Lió, Museum of Fine Arts de Boston i Museu del Prado, així com del Museu de Belles Arts de Sevilla, el Museu de Belles Arts de Bilbao i el Museu de Navarra, i també de col·leccions particulars. Mitrani va remarcar que l’exposició és alhora "accessible i profunda" i brinda "una experiència estètica intensa" a través de la qual "podem preguntar-nos per la dimensió espiritual de la nostra existència". Sant Francesc d’Assís, va afegir, no només és present en els tres quadros centrals, sinó que la seva sobrietat "radical" també impregna el conjunt de tota l’obra exposada. Yeguas, per la seva banda, va destacar com a punts forts de la mostra l’"emoció" que causen les obres de manera individual i també la "suggestió intel·lectual" derivada de la "barreja entre art antic i art contemporani".

El misticisme de Zurbarán dialoga amb artistes contemporanis al MNAC

L’exposició ‘Zurbarán (sobre)natural’ aplega les tres versions del quadre ‘Sant Francesc d’Assís segons la visió del papa Nicolau V’: la de Lió, la de Boston i la de Barcelona. La mostra es pot visitar fins al 29 de juny.

L’eco del mestre barroc ressona en Antoni Tàpies, Josep Guinovart o Marta Povo

El comissari Àlex Mitrani destaca que la mostra és alhora «accessible i profunda»

El més llegit