Fa cinc anys del primer dia que ja no vam poder sortir de casa. Hores abans s’havia decretat l’estat d’alarma i establert el confinament. Va ser la primera de cent llargues, dures, doloroses i angoixants jornades, però ningú va aventurar-ne la durada, perquè res se sabia de l’abast del que passava. Només que la mort podia esperar-nos, amagada a la cantonada de qualsevol carrer del planeta. Pandèmia era la paraula; coronavirus, la malaltia; covid-19, el causant; Wuhan, la ciutat xinesa on tot va començar, i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’organisme internacional que tenia a les mans el nostre destí.
Contra els elements
Temes:
El més llegit
- L’okupa de Badalona cedeix davant la pressió d’Albiol i els veïns després de renunciar a continuar demanant 3.000 euros
- Els pantans de Catalunya arriben al 44,71% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges
- El restaurant preferit de Lamine Yamal
- Salvador Illa completa amb èxit la Marató de Barcelona: aquest ha sigut el seu temps
- Aquests són els grups de restauració després de l’auge de noves obertures a Barcelona