Fa cinc anys del primer dia que ja no vam poder sortir de casa. Hores abans s’havia decretat l’estat d’alarma i establert el confinament. Va ser la primera de cent llargues, dures, doloroses i angoixants jornades, però ningú va aventurar-ne la durada, perquè res se sabia de l’abast del que passava. Només que la mort podia esperar-nos, amagada a la cantonada de qualsevol carrer del planeta. Pandèmia era la paraula; coronavirus, la malaltia; covid-19, el causant; Wuhan, la ciutat xinesa on tot va començar, i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’organisme internacional que tenia a les mans el nostre destí.
Contra els elements

Temes:
El més llegit
- Albiol s’atrinxera en un carrer de Badalona per avortar l’ocupació d’un pis
- El vestidor del Reial Madrid es cansa de Vinícius: «No perdrem ni un segon més amb ell»
- Un veí de Sant Andreu exigeix traslladar una parada de l’H6
- El Regne Unit mira de recuperar el seu poder militar i nuclear davant la creixent inestabilitat global
- Junqueras reforça el seu poder a ERC i aconsegueix un aval del 90% al seu nou full de ruta