París, juny del 1940. Els nazis arriben a la plaça Vendôme. Hi ha toc de queda a la ciutat, excepte a l’Hotel Ritz. Allà tot està preparat: cítrics, fulls de menta, fruits vermells i sucre morè per al Royal. "Els vencedors tindran molt a celebrar. El Petit Bar de l’hotel més luxós de la capital francesa es converteix, a partir d’aquell moment, en el lloc de celebració dels comandants i generals alemanys. Tots volen provar els famosos còctels de l’alquimista Frank Meier.
Des de fa anys, Meier serveix les millors copes a intel·lectuals, dissenyadors, pintors i burgesia francesa. Des de l’altra banda de la barra, coneix els secrets més ocults de París, però també els de l’ofici de bàrman: "L’atenció al detall, l’art del servei, la paraula adequada per a cada client i la disponibilitat per a tothom". No obstant, tots ignoren el secret que guarda aquest cambrer austríac i veterà del 1914: és jueu. Així comença la novel·la El barman del Ritz, del productor francès Philippe Collin, que ha arrasat a França venent 300.000 llibres en tan sols vuit mesos, i que ara arriba a les llibreries d’Espanya. Gran coneixedor de l’època, Collin rep EL PERIÓDICO al lloc on tot va passar: al Bar del Ritz.
Rere la barra ja no hi és Meier, però el seu llegat continua intacte a la carta. El seu còctel, amb l’alcohol original que ell mateix va crear, costa avui dia 3.000 euros la copa. "Ell havia creat al bar de l’hotel un món extraordinari d’elegància, refinament i civilització. Un lloc cosmopolita, on es reunien diplomàtics, actrius, escriptors...", explica l’autor del llibre, que no només s’ha traduït a una trentena de llengües, sinó que també saltarà a la gran pantalla.
Pioner amb les dones
Entre 1940 i 1944, el Ritz va ser escenari d’espionatge, però també de petites grans revolucions. El seu Petit Bar va ser dels pocs que van estar oberts durant l’ocupació, i va ser pioner en "aquella època per permetre a les dones beure alcohol en públic en contra de madame Ritz", explica Collin. Un petit espai on es barrejava l’avantguardisme de personatges de la talla de Coco Chanel, Sacha Guitry, Jean Cocteau i Barbara Hutton amb el conservadorisme militar d’Otto von Stülpnagel, Ernst Jünger i Hermann Göring.
I entre ells, darrere de la barra del bar i de manera silenciosa, Meier prepara un còctel de conspiració per enderrocar els nazis. Durant aquells anys, el bar d’aquest hotel es converteix en un petit teatre que aïlla de la guerra que es lliura a l’exterior. Segons l’autor, "una bombolla de luxe que encega": "El luxe et converteix en cec. Alhora, estàs aquí, la vida continua, hi ha caps alemanys, aduladors, artistes, una vida mundana. El món de l’interior, el Ritz, està molt protegit, i el món exterior s’està enfonsant. Hi ha la guerra, les batudes als jueus... El Ritz és un lloc molt estrany sota l’ocupació, però que al seu torn és un petit teatre on es troben tots els actors de la guerra. I és interessant entrar en aquest teatre i escoltar, mirar, observar, comprendre les relacions humanes".
Collin reconeix que en el personatge de Meier hi ha una part d’ell, perquè, malgrat haver estat vint anys rere la pista del bàrman del Ritz, encara li queden dubtes per resoldre: ¿De què va morir? ¿Era realment jueu? ¿Per què va desheretar el seu fill un parell d’anys abans.