el dia 2 de juliol va obrir les seves portes al públic, al vessant nord del massís de Montserrat, el mil·lenari monestir de Santa Cecília, convertit en Espai d'Art Sean Scully. Amb el temps, el santuari que ha creat un dels artistes plàstics més reconeguts internacionalment, un desafiament amb què ha mirat cara a cara pintors com Matisse i Rothko, entrarà en totes les guies turístiques i atraurà visitants de tot el món, així que per viure l'especial sensació que s'experimenta en aquest espai, un «edifici de pau i d'amor» en què Scully ha plasmat la seva idea de l'abstracció com «l'art espiritual del nostre temps», aquí va una recomanació: pugeu a la muntanya aquest estiu, abans que corri la veu (està obert cada dia de 10 a 18.30 h, excepte el dimarts; s'hi pot accedir per la carretera de Montserrat a Can Maçana, o en taxi amb una entrada combinada amb el Museu de Montserrat i el transport inclòs per 15 euros).
TRÍPTIC SENSE TÍTOL
El blau del mar i la naturalesa sagrada
En la inauguració de Santa Cecília, Sean Scully va explicar el sentit de cada un dels 23 elements que ha creat i donat. El recorregut començava pel tríptic sense títol que obre la visita, a la nau lateral del costat nord. «Els blaus fan referència al Mediterrani, que es pot veure des dalt de la muntanya. A la naturalesa, que és una matèria sagrada», va explicar Scully, que durant molts anys va recórrer Montserrat a peu amb la seva dona. «És un lloc on es pot respirar».
'DORIC NYX'
El sentiment tràgic
de la vida i l'art
Una mostra de la producció de l'artista als 90, sota el pes de la mort del seu fill adolescent. «És la nit tancada més profunda. Vaig voler representar una cosa molt seriosa. Que hi ha un aspecte molt tràgic en la condició de l'ésser humà». Nyx és la deessa de la nit de la mitologia grega i l'ordre dòric és geomètric, com els austers blocs de color del quadro.
'CECÍLIA'
Una santa i una cantant de varietés
A la nau central s'encaren dos grans quadros dedicats a Santa Cecília. El primer, en tons vermells i grocs, inclou un element que recorda les notacions musicals. Santa Cecília és patrona de la música. «I la meva mare era cantant de varietats, gairebé famosa; per a mi hi ha una relació entre la figura de la meva mare i la de Santa Cecilia a través de la música, vaig pensar en elles dues juntes», va explicar el pintor, fill d'una família irlandesa pobra que va emigrar a Londres quan ell tenia 4 anys.
'LANDLINE_CECILIA'
El sentit d'un
color difuminat
La primera Cecilia és del 2012. Aquest any Scully ha pintat la segona. «La meva contribució a l'art abstracte és el treball sobre els límits. Allà es pot trobar el sentit de la meva obra. Vull destruir els límits, igual que la meva religió és la unificació de la família de l'ésser humà». No hi ha límits, sinó fusió. Segons el pintor, en aquesta peça també es pot veure el seu mètode de treball amb el color («els vaig trobant durant el procés») i el balanç entre abstracció i figuració («és una obra abstracta però té un accés per a la gent; aquí vaig pensar una altra vegada en el mar»).
'BARCELONA WALL OF LIGHT_PINK'
Els colors de les parets de Barcelona
El color de Barcelona Wall of LIght_Pink és molt diferent. També el suport. Les peces de Scully estan pintades en oli sobre metall, per resistir «mil anys» les condicions d'humitat i fred. No és el cas d'aquest petit oli sobre tela situat entre la nau central i la de migdia. «Està sota un arc, i més protegit. És un quadro humil i modest». Scully, resident als EUA, té taller a Barcelona des del 1994. No va arribar a un acord amb l'anterior equip municipal per crear una fundació a la ciutat però aquest any és l'autor del cartell de la Mercè.
'HOLLY-STATIONES'
Un viacrucis en memòria de la mare
Sean Scully va crear una sèrie de 14 peces, Holly, en forma de viacrucis, en memòria de la seva mare. El conjunt es va dispersar, i l'ha reconstruït en un gran panel metàl·lic. 14 dobles blocs bicolors, amb colors terra a sota i grisos blavosos a dalt, amb els espais entre ells formant creus. «L'home amb les seves angoixes aquí a sota, però mira com s'eleva i es converteix en alguna cosa que no sabem què és», va explicar l'artista al pare Laplana, el seu amic i director del Museu de Montserrat. A sota, encunyat en el metall, aquesta llegenda en llatí: Languores et luctus humani generis in cruce Christi, unde salus, vita et pax (Els dolors i les penes del gènere humà, en la creu de Crist, d'on broten la salut, la vida i la pau).
TRES FRESCOS I SET VITRALLS
El fill que va portar
de tornada els colors
«Al final, vaig pensar a pintar uns frescos, com en una església del passat», explica Scully. Són tres petites peces de colors alegres, representatives de la seva obra més recent. «És una influència del meu fill, Oisin, que és un regal del cel. Un nou principi». Després d'anys de «treballar amb tristesa» per la mort del seu fill gran, el petit Oisin, batejat a Montserrat, «ha sigut un miracle». En aquesta nova etapa, diu, el color verd ha tornat. «És el color de la creació, de la vida, de la meva vida nova. Ara quan pinto sóc més lliure que abans». Les set espitlleres de l'església s'han decorat amb vitralls en els tres colors bàsics. Groc a la nau nord, més fosca, blau a la de migdia, més lluminosa, i vermell a la nau central. L'ús de la llum és «espiritual», diu l'artista.
L'ALTAR
El número tres
i l'espiritualitat
A l'altar, Scully ha treballat en diverses disciplines poc habituals en ell («quan vaig començar, ja no vaig poder parar»). Ha dissenyat quatre canelobres, tres creus de vidre (una sobre la taula de l'altar i dues als arcs laterals) i un panel de vidre tricolor (blau, groc i blanc). «El tres té un sentit especial, és una cosa universal, no només lligada al catolicisme. Però com a respecte a la casa he fet aquests tres crucifixos;», explica Scully, que té una concepció panteista i no confessional de la religió.