Madrid destrona Barcelona

La indústria de la música en directe a Espanya va arribar el 2024 a una facturació rècord de 725.609.673 euros, el 25% més que el 2023, exercici que al seu torn va superar en el 26% el del 2022. Respecte del 2019, últim any abans de la pandèmia i de l’aturada que va comportar, el creixement va ser de gairebé el 90%. Són dades que "indiquen la bona salut del sector", en prudents paraules d’Albert Salmerón, president de l’Associació de Promotors Musicals (APM), en la presentació de l’Anuario de la Música en Vivo. La província que va obtenir la facturació més gran va ser Madrid, amb uns astronòmics 185.370.550 euros, xifra molt per davant dels 113.488.811 euros de Barcelona, l’anterior campiona. De fet, Madrid va facturar 91 milions més que el 2023, mentre que Barcelona va facturar 19 milions menys. Salmerón va atribuir el sorpasso a l’acumulació de grans concerts a la capital d’Espanya i a l’ocupació de l’Estadi Olímpic pel Barça a causa de les obres al Camp Nou. Les quatre nits de Karol G (219.943 assistents) i les dues de Taylor Swift (126.393 assistents), dues artistes que no van actuar a cap altra ciutat espanyola, al renovat Estadi Santiago Bernabéu expliquen en bona mesura l’avançament madrileny. L’ús musical del Santiago Bernabéu està ara en l’aire a causa de les queixes veïnals. La facturació de Catalunya va ser de 138.577.703 euros, també allunyada de la de Madrid. Les gires amb més públic Juliol i desembre van ser els mesos més rendibles, amb 110.557.115 euros i 97.084.233 euros de facturació, respectivament. Aquestes dades contrasten amb les del 2023, any en què el juliol i el juny van encapçalar la classificació. La gira d’un artista espanyol amb més espectadors va ser la que va portar a terme Melendi (501.197 en 41 concerts), que va anar seguida fins a completar el top 5 d’Estopa (376.805 en 25), Robe (280.901 en 37), la GIRA ING OT23 (143.023 en 10) i Rozalén (84.640 en 47). Només una altra dona va entrar al top 10 d’aquesta categoria: Malú, en el lloc número vuit, amb 72.091 espectadors en 41 concerts El tour d’un artista estranger amb més assistents va ser el de Bruce Springsteen acompanyat de l’E Street Band, que en va sumar 275.885 en cinc concerts. Després del Boss es van situar Karol G, Luis Miguel (203.114 en 12 vetllades), Taylor Swift i Maná (117.206 en nou). També en aquest apartat només dues dones van entrar al top 10, però en millors posicions que en la llista espanyola. AC/DC (número 6), Metallica (número 8) i Rammstein (número 9) van confirmar l’inesgotable èxit del metal com a espectacle de masses. Els festivals El festival amb més públic va ser l’Arenal Sound de Burriana, que va reunir un total de 300.000 persones amb una oferta de 80 concerts. El Primavera Sound de Barcelona (268.000 persones i 264 concerts), el Viña Rock de Villarrobledo (240.000 i 99), el Mad Cool de Madrid (221.843 i 101) i el FIB de Benicàssim (180.000 i 75) van completar els cinc primers llocs. El Sónar de Barcelona, el més veterà dels macrofestivals espanyols, va ser el sisè amb més concurrència (151.000 espectadors i 200 concerts, oferta només superada pel Primavera Sound). En el capítol dels festivals de cicle, l’Icónica Santalucía Sevilla Fest va vendre 195.198 entrades per a 28 concerts, i darrere seu es van situar el Noches del Botánico de Madrid (184.176 per a 53), el Marenostrum Fuengirola (140.449 per a 28), el Noches del Malecón de Múrcia (78.661 per a 31) i el Murcia On (73.888 en 15). El Guitar BCN (sisè lloc) i el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (dècim) van ser les úniques mostres catalanes d’aquestes característiques que van entrar al rànquing dels 10 primers. L’oferta genera demanda Sobre la suposada saturació de festivals i superconcerts, de la qual tant es parla des de fa tant temps i que fins ara mai s’ha reflectit en les dades econòmiques, Salmerón va ser del tot concloent: "Fins ara, l’oferta sempre ha generat demanda i no hi veiem un sostre". A falta d’estudis comparatius, per començar perquè no tots els països monitoritzen la indústria de la música en directe, el president de l’APM va indicar que l’espanyola es troba "probablement" entre les cinc més potents d’Europa. L’APM celebra en aquesta edició de l’Anuario de la Música en Vivo el quart de segle de la seva fundació. Salmerón va assenyalar que l’entitat va ser creada per 13 empreses, mentre que en l’actualitat n’agrupa més de 100 que són responsables de més del 80% de la música en directe. Segons la dada, aquesta encara provisional, publicada per l’anuari, a Espanya hi va haver 109.690 concerts el 2024, per gairebé els mateixos (110.192) el 2023 i 97.948 el 2022 (dades definitives). Malgrat ser una dada provisional, i juntament amb l’augment del 25% de la facturació, sembla apuntar en la direcció d’espectacles en espais més grans i amb les entrades més cares. L’anuari no aporta una xifra total d’espectadors, que el 2023 en van ser 28.340.000, davant els 24.900.000 del 2022.

Madrid destrona Barcelona

Concerts i festivals van batre un altre rècord de facturació l’any passat, amb la comunitat madrilenya molt per davant de la catalana gràcies a l’¿efímer? efecte Santiago Bernabéu. Melendi va ser l’artista espanyol més vist, i Springsteen, l’estranger.

Els promotors no veuen un sostre al creixement de la indústria de la música en directe

El més llegit