Una exploració científica i cultural de la possibilitat de vida alienígena

No som res. L’univers conté centenars de milers de milions de galàxies, cadascuna amb milers de milions d’estrelles. Ni la nostra galàxia, la Via Làctia, és particularment diferent d’altres, ni el sistema solar hi ocupa un lloc privilegiat. Tampoc la Terra té res d’especial: gran quantitat d’estrelles estan acompanyades de planetes i molts d’aquests podrien ser similars al nostre. Per si tot això fos poc, les maneres amb què la humanitat ha imaginat la vida extraterrestre són ridiculitzades per formes de vida terrestre com els tardígrads, petits animals que, davant condicions ambientals adverses, poden passar a un estat latent, en què són capaços de suportar temperatures d’entre -250 i 100 graus, radiacions ionitzants i pressions més altes que les de l’oceà més profund. En suma, tant des del punt de vista astrofísic com des del punt de vista biològic, hi ha motius per ser "molt optimistes" respecte al fet que hi hagi vida fora del planeta Terra, va afirmar Montserrat Villar, doctora en Ciències Físiques i investigadora del Centre d’Astrobiologia (CAB) CSIC-INTA, en la presentació de la mostra Extraterrestres. ¿Hi ha vida fora de la Terra?, al CosmoCaixa fins al 30 d’agost del 2026. Per la seva banda, Valentí Farràs, director del museu, va assenyalar que, per primera vegada en la història, els avenços científics i tecnològics permeten entreveure una resposta a la pregunta, tot i que no es va atrevir a dir quan arribarà. L’exposició Extraterrestres explora la incògnita de si estem sols a l’univers a través de cinc àmbits que uneixen rigor científic, voluntat divulgativa i sentit de l’espectacle. Aquí vivim, el primer apartat de la mostra, situa la Terra i els terrícoles en el cosmos. És el bany de vulgaritat referit al principi d’aquest article. Villar va indicar que "probablement" la vida extraterrestre sigui, si existeix, molt diferent de la vida que coneixem. No obstant, va defensar com una "estratègia raonable" treballar amb la vida coneguda per evitar una "espiral especulativa". I l’aigua i el carboni són els ingredients bàsics de la vida coneguda. Per això, al rastrejar vida extraterrestre s’aplica el mantra "follow the water". El segon capítol de l’exposició és Entre el zero i l’infinit, i s’hi mostra el debat que la humanitat manté almenys des de la Grècia clàssica sobre si hi ha vida en altres mons o no. Els descobriments astronòmics produïts a partir del segle XVII van donar ales a la hipòtesi afirmativa. La mostra aborda les diverses perspectives ofertes des de la ciència, la filosofia, la religió o l’art. Fantasies infinites La primera part del títol Ficció versus realitat podria ser objecte d’una exposició específica, i colossal, no debades fantasiejar amb mons alienígenes ha sigut i és una ocupació favorita de la cultura, sobretot de la de masses. La literatura, el còmic, el cine i la televisió s’han dedicat amb ganes a això. També la música: bastant abans que David Bowie es transformés en l’estrella pop arribada de l’espai exterior Ziggy Stardust, Joe Meek va dedicar el pioner àlbum conceptual I hear a new world (1960) a crear imatges sonores de la vida a la Lluna (això no surt a l’exposició). Però la realitat supera l’art amb els abans citats tardígrads o els ous d’Artemia salina (un crustaci típic d’aigües molt salades), altres herois de la resistència. La recerca exposa la situació actual dels esforços científics i tecnològics enfocats a trobar vida extraterrestre, des de l’exploració in situ en planetes del nostre sistema solar fins al descobriment d’exoplanetes. Aquest àmbit ofereix maquetes a escala 1:1 de l’helicòpter Ingenuity i el ròver Perseverance, artefactes que la NASA dedica al reconeixement. Així mateix, hi ha un fragment del meteorit real Ksar Ghilane 002, d’origen marcià i cedit pel caçameteorits (no és broma) José Vicente Casado. Escoltar el cosmos Finalment, l’apartat ¿Estem sols? se centra en la possibilitat que existeixin civilitzacions extraterrestres i en les opcions de comunicar-s’hi. El projecte SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence) escolta el cosmos a través d’enormes radiotelescopis a la recerca de senyals d’origen artificial. De moment, el SETI no ha escoltat res que faci pensar en vida intel·ligent. Una estratègia més sofisticada és la identificació d’evidències de desenvolupament tecnològic que no impliquin intents de comunicació; per exemple, la presència de tecnologia avançada podria deixar empremtes en la llum emesa pel planeta. A tall d’epíleg, la immersió en imatges del cosmos captades per missions de la NASA i l’ESA convida a reflexionar sobre el nostre lloc a l’univers i la possibilitat que existeixin marcians. Extraterrestres és una exposició pròpia de la Fundació La Caixa basada en una idea dels assessors científics de la mostra, que són Villar; Eva Villaver, doctora en Ciències Físiques i professora d’investigació a l’Institut d’Astrofísica de les Canàries; Ester Lázaro, doctora en Ciències Biològiques i investigadora del CAB CSIC-INTA, i Benjamín Montesinos, doctor en Ciències Físiques i investigador també del CAB CSIC-INTA.

Una exploració científica i cultural de la possibilitat de vida alienígena

L’exposició ‘Extraterrestres. ¿Hi ha vida fora de la Terra?’ aborda al CosmoCaixa una pregunta que captiva la humanitat almenys des de la Grècia clàssica i que està més a prop que mai de tenir resposta.

La mostra uneix rigor científic voluntat divulgativa i sentit de l’espectacle

Joe Meek va dedicar l’àlbum ‘I hear a new world’ a crear imatges sonores de la vida a la Lluna

S’ofereixen maquetes a escala 1:1 de l’helicòpter Ingenuity i el ròver Perseverance

El més llegit