Aniversari d’una icona cultural

100 anys de ‘The New Yorker’

Bastió de la literatura, el periodisme a fons i l’art, ha arribat aquesta setmana al centenari en un moment políticament convuls. Un número especial recull l’extraordinària trajectòria de la publicació.

Javier Mariscal ha sigut convidat a versionar el dandi del primer número, Eustace Tilley

Realitzar la coberta de la revista és el gran premi per a qualsevol il·lustrador

100 anys de ‘The New Yorker’

Aquests no són bons temps per al periodisme als Estats Units, amb un president entossudit a batallar, amb la malvolença d’un esbirro insensible, contra els mitjans que no li siguin afins. Però potser, precisament per això, sí que és bo celebrar que The New Yorker, la mítica revista de reportatges, literatura i art, compleix 100 anys. En el número especial acabat d’aparèixer en el qual es recull l’extraordinària trajectòria de la publicació i s’evoquen algunes de les grans firmes de la revista, com les de l’escriptor i activista afroamericà James Baldwin, o de les grandíssimes periodistes Janet Malcom i Joan Didion, el seu director des de fa 27 anys, David Remnick, dona compte de la dificultat que té dedicar-se a aquest ofici amb rigor i professionalitat en un context tan esquerp. I és que The New Yorker, que presumeix amb raó de tenir el millor servei de verificació de la premsa nord-americana –ni més ni menys que 30 persones se n’encarreguen– és un perfecte antídot contra les fake news de Trump.