El dia que Jordi Soler i Joan Manuel Serrat es van conèixer per fi en persona, Soler acabava d’estrenar els 40 i Serrat s’endinsava en els 60, "carambola de vintenes" i llarga vida al "fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys", que ja els encaminava cap a alguna cosa especial. Una cosa com, posem per cas, una cançó escrita a quatre mans a través d’un incessant degoteig de correus electrònics, trucades i noms d’aus tan exòtiques que no han arribat a existir. El to, l’humor, va suggerir Soler, podria assemblar-se a Canción infantil para despertar una paloma morena de tres primaveras. Aquest colom, va replicar Serrat, ja té més de 50 primaveres.
A quatre mans amb Serrat
El novel·lista mexicà d’origen català Jordi Soler relata en el llibre ‘Y uno se cree’ la relació que ha mantingut en els últims anys amb el cantautor, marcada per la invitació que el músic li va fer per compondre una cançó junts i que va derivar en una entranyable i creativa amistat.

Serrat en l’últim concert de la seva gira ‘El vicio de cantar’, a Barcelona. | FERRAN NADEU
Temes:
El més llegit
- Detenen una parella amb sis primats bebès ocults als genitals
- Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre
- Richard Gere es passeja per Gràcia
- Cops baixos i notícies falses: l’hora del fang abans del conclave
- Causes de l’apagada i solucions perquè no es repeteixi: els experts vaticinen què passarà a partir d’ara a Espanya