El narcomusical ‘Emilia Pérez’ lidera la carrera cap als Oscars

No fa tants anys, un musical francès parlat en castellà sobre les vicissituds d’un narcotraficant mexicà que canvia de sexe hauria tingut remotíssimes possibilitats de colar-se entre les pel·lícules candidates a l’Oscar en alguna categoria. Però, tot i que a alguns els estigui costant assimilar-ho, les coses han canviat, tant en la societat com a Hollywood. I així ho demostren les 13 nominacions amb les quals Emilia Pérez, el colorit narcomusical dirigit per Jacques Audiard, compareixerà el 2 de març vinent a la cerimònia de lliurament dels premis Oscar 2025, al Dolby Theatre de Los Angeles, aquesta ciutat delmada pels incendis que busca aixecar l’ànim a cop d’estrelles i glamur. Amb aquestes candidatures que el converteixen en el film en llengua no anglesa més nominat en la història dels premis de l’Acadèmia, Emilia Pérez es col·loca folgadament al capdavant de la carrera de les estatuetes daurades, seguit per dues pel·lícules tan diferents entre si com The brutalist, el monumental drama sobre un arquitecte centreeuropeu jueu exiliat als Estats Units, i Wicked, l’adaptació del musical que revisita l’univers d’El màgic d’Oz (els dos títols tenen 10 nominacions cada un). Una mica per darrere, amb vuit mencions, se situen el thriller cardenalici Cónclave i el biopic dylanià A complete unknown per completar el quintet de grans favorites. Una nominació històrica A més d’optar al premi a la millor pel·lícula i a la millor pel·lícula internacional (en representació de França) Emilia Pérez ha brindat una nominació a l’Oscar a l’actriu madrilenya Karla Sofía Gascón. Es tracta d’una nominació a què el qualificatiu d’històrica no li queda gran, perquè Gascón és la primera dona trans que opta al premi a la millor intèrpret protagonista. Una fita extraordinària que l’actriu d’Alcobendas va celebrar amb la serena emoció d’un mantra budista. Karla Sofía Gascón serà l’única presència espanyola a la gala del 2 de març, ja que tant el compositor donostiarra Alberto Iglesias (autor de la música de La habitación de al lado) com els curtmetratgistes catalans Àlex Lora i Dani Feixas es van quedar a les portes de les nominacions després d’haver passat el penúltim tall. A més dels cinc films citats anteriorment, el planter dels 10 finalistes en la categoria de millor pel·lícula es completa amb Anora, de Sean Baker (que amb sis nominacions es consolida com la cinta indie més reverenciada de l’any); Dune: Part 2, de Denis Villeneuve (cinc candidatures i pinta que en convertirà unes quantes en estatuetes en els apartats tècnics); La substància, de Coralie Fargeat (que s’ha colat en cinc categories, incloses les més importants, malgrat la radicalitat de la seva proposta); la producció brasilera Aún estoy aquí, de Walter Salles (tres nominacions), i Nickel boys, de RaMell Ross (potser la presència més inesperada). La meritòria irrupció de la francesa Coralie Fargeat entre els aspirants al premi a la millor direcció impedeix que l’apartat quedi copat per homes. El seu compatriota Jacques Audiard (Emilia Pérez) sembla l’únic capaç de plantar aquí batalla a Brady Corbet (The brutalist), mentre que Sean Baker (Anora) i James Mangold (A complete unknown) esperen una sorpresa que ara mateix sembla molt improbable. Més oberta sembla la pugna en la categoria de millor actor protagonista, on tres pesos pesants –Adrien Brody, pel seu paper d’arquitecte traumatitzat a The brutalist; Ralph Fiennes, per la seva interpretació d’un atribolat cardenal a Cónclave, i Thimotée Chalamet, per la seva apropiació del mateix Bob Dylan, cant inclòs, a A complete unknown– estan destinats a dirimir-se l’estatueta. Un triomf de Colman Domingo (segona nominació consecutiva, aquesta vegada per Sing Sing) o de Sebastian Stan (que a The apprentice encarna Donald Trump, ni més ni menys) es pagaria molt car a les cases d’apostes. ¿L’hora de Demi Moore? En l’apartat de millor actriu protagonista, la principal rival de Karla Sofía Gascón serà, sens dubte, Demi Moore, la valenta tasca de la qual en una pel·lícula tan extrema com La substància està recollint els reconeixements que Hollywood havia negat a l’estrella durant dècades. El quintet d’aspirants el completen Mikey Madison (Anora), Cynthia Erivo (Wicked) i la brasilera Fernanda Torres, que ja va conquerir el Globus d’Or com a intèrpret dramàtica pel seu treball a Aún estoy aquí. Emilia Pérez és la claríssima favorita a imposar-se en l’apartat de millor pel·lícula internacional (amb 13 candidatures, seria una sorpresa majúscula que no s’emportés aquest guardó i ni tan sols la trinominada Aún estoy aquí sembla en condicions de fer-li ombra), però crida molt l’atenció que s’hagi colat aquí entre les finalistes la cinta de dibuixos letona Flow, que, d’altra banda, pot trencar la tradicional hegemonia dels grans estudis en la categoria de millor llargmetratge d’animació, on s’enfrontarà amb Del revés 2 (l’aposta de Pixar), Robot salvaje (DreamWorks), la britànica Wallace y Gromit: La venganza se sirve con plumas i l’australiana Memòries d’un cargol. En les categories considerades tècniques Dune: Part 2 i Wicked es reparteixen el pastís, però no s’ha de descartar que el Nosferatu de Robert Eggers, amb tres nominacions, acabi donant algun ensurt. Les respostes, el 2 de març.

El narcomusical ‘Emilia Pérez’ lidera la carrera cap als Oscars

L’actriu madrilenya Karla Sofía Gascón obté una candidatura històrica pel musical de Jacques Audiard, que s’enfrontarà amb ‘The brutalist’ i ‘Wicked’, tots dos films, amb 10 nominacions.

El més llegit