Els números, sempre importants, beneeixen una part substancial del cine català estrenat el 2024. La indústria s’enforteix i tot es mira des d’un prisma més positiu i esperançador. S’ha de tenir en compte que ha decrescut l’assistència en sales, una situació que va accelerar els efectes de la pandèmia i el confinament. Però la bona resposta comercial davant pel·lícules com Casa en flames i El 47 (un milió d’espectadors entre totes dues), que no només triomfen a Catalunya, sinó que, com en el cas de la segona, es projecten exitosament a tot Espanya –és una de les favorites a guanyar també el Goya d’aquest any, on l’allau de cine català nominat és importantíssim–, juntament amb una altra bona resposta en festivals internacionals, tan o més important des del punt de vista artístic i de consolidació d’uns determinats valors que certament només encunya el cine català –amb noms com Isaki Lacuesta, Albert Serra, Carla Simón, Elena Martín, Mar Coll i Carles Marqués-Marcet– fan pensar si no en un oasi, que seria erroni, en passos ferms cap a davant.