Dolenta per a la butaca, bona per al sofà

Red One s’ha convertit en el millor debut d’una pel·lícula en la història de Prime Video, amb més de 50 milions d’espectadors en els quatre dies següents a la seva estrena. Es tracta d’una història típicament nadalenca. El cap de seguretat del pol Nord (Dwayne Johnson) s’uneix a un caçarecompenses de reputació dubtosa (Chris Evans) amb l’objectiu de rescatar el Pare Noel, que ha sigut segrestat per boicotejar el Nadal. Que una pel·lícula d’aquestes característiques triomfi en una plataforma en aquestes dates no té res de particular. El veritablement sorprenent és que hagi arrasat a les llars després d’una estrena més que modesta a les sales, on es va poder veure en exclusiva durant 27 dies. Amazon MGM va invertir-hi 250 milions en la producció i 100 milions més en màrqueting i promoció. A hores d’ara no fa pinta que la pel·lícula, que porta recaptats 176 milions de dòlars arreu del món, recuperi el que va costar venent entrades. Llavors, ¿per què Amazon va decidir destinar aquest dineral a un títol amb una permanència a les sales de cine tan reduïda? ¿Poden, de veritat, permetre’s el luxe de gastar-se tants diners sense assegurar una bona recaptació? Sembla que sí, sobretot si es té en compte que les estrenes a les sales s’han convertit en un poderós reclam per aconseguir que el talent de primer nivell accepti treballar amb ells. A més, una campanya de màrqueting potent com la que demana una estrena en cines impulsa la visibilitat del títol, cosa que, a la llarga, acaba beneficiant la pel·lícula quan arriba a la plataforma. Que Amazon hagi portat Red One tan aviat a la plataforma té tot el sentit del món si en lloc de pensar en el que està deixant d’ingressar en els cines es fixa l’atenció en el que pot aconseguir a Prime Video. Estrenar una pel·lícula nadalenca en una època en què el pic de consum d’aquest gènere creix de manera exponencial té fins i tot més sentit en una plataforma com aquesta, que ho ha apostat tot a la publicitat. Des que van decidir convertir el pla amb anuncis en l’opció per defecte per a tots els clients, s’ha convertit en una via d’ingressos molt rendible per a la companyia. No només han escalat aquest nou negoci a gran velocitat (s’estima que menys d’un 30% dels clients actuals de Prime Video paguen la quota extra per treure’s la publicitat). També els ha permès incrementar la rendibilitat. Sí, amb tota seguretat Red One no serà capaç de recuperar el que ha costat en sales, però 50 milions d’espectadors en quatre dies la converteixen en una autèntica menja per als anunciants. Aquestes xifres serveixen amb safata un segment de població en un moment en què la predisposició al consum està absolutament desfermada. Si a més tenim el client tancat en un ecosistema en el qual hi ha un supermercat online amb milers de productes amb enviament gratuït en temps exprés, la lògica comercial en el pressupost multimilionari comença a tenir tot el sentit del món. Red One és un nou exemple de fins a quin punt l’èxit s’ha convertit en una percepció fluida, en què l’esforç que requereix per part de l’usuari té una influència directa. Pot ser que la pel·lícula hagi sigut un fracàs a les butaques del cine, però ha arrasat als sofàs. I les raons són fàcils d’entendre. En general, acceptar el que comporta una visita als cines (haver de sortir de casa, el preu de l’entrada i la rigidesa dels horaris) és antipàtic, especialment si es compara amb els avantatges que ofereix una plataforma, a la qual cada vegada les estrenes arriben abans. I si pensem en una família de diversos membres (públic objectiu d’aquest tipus de pel·lícules) la inclinació envers l’opció més assequible resultarà encara més accentuada. A casa, a més, les nostres eleccions no tenen una implicació econòmica directa. Això, en general, torna l’usuari molt més aventurer en les seves eleccions i el predisposa a reproduir continguts, al no donar-se la reticència que sol acompanyar les operacions que requereixen una despesa directa. Per això una pel·lícula que es percep com a fluixa en sales tendeix a ser rebuda de manera més amable a casa. I fins i tot encara que aquest no hagi sigut el cas amb Red One, Prime Video ja ha està traient-ne profit colant-nos unes quantes pauses publicitàries. El negoci perfecte.

Dolenta per a la butaca, bona per al sofà

Acceptar el que comporta una visita als cines és antipàtic, especialment si es compara amb els avantatges que ofereix una plataforma, a la qual cada vegada les estrenes arriben abans

El més llegit