Las Grecas, 50 anys d’una revolució flamenca

Les germanes Carmela (Valladolid, 1954) i Tina (Madrid, 1957-Aranjuez, 1995) Muñoz Barrull, Las Grecas, van arrencar a principis dels 70 al tablao madrileny Los Canasteros, propietat de Manolo Caracol, per passar després a Caripén, establiment de Lola Flores. Camarón i Paco de Lucía les van veure en una de les primeres actuacions a Los Canasteros i van caure rendits als seus peus. "Ens vam fer inseparables –explica Carmela–. On anàvem a actuar, venien ells. També venien a casa. Ens cuidaven. La Tina i jo érem menors". A Caripén les va descobrir José Luis de Carlos (1943-2020), que els va produir el senzill Te estoy amando locamente (1973). Va ser una bomba artística, social i comercial i la seva influència es va mostrar immediatament: Paco de Lucía es va inspirar en la melodia de la cançó per a l’estratosfèrica improvisació d’Entre dos aguas, gravada per completar Fuente y caudal (1973) i a la fi el hit de l’àlbum. Gipsy rock (1974), el primer elapé de Las Grecas, va redoblar l’impacte del duo. Va ser el punt de partida de l’anomenat sonido Caño Roto, amb referència al barri madrileny, el concepte mestís del qual va expandir De Carlos a Los Chorbos i El Luis. Des del títol remet l’àlbum de debut de Los Chorbos (Poder gitano, 1975), d’on sortiria Manzanita, a Gipsy rock, mentre que El Luis va titular Gitano soul (1981) la seva tercera entrega. Morena i Clara van replicar l’estil vocal a l’uníson de Tina i Carmela. Pata Negra va publicar Rock gitano (1983). L’empremta de Las Grecas es pot seguir a través de Los Coyotes i Camela. Rosalía va incorporar una versió de Te estoy amando locamente en la gira El mal querer. Subratllat pervers Sol remarcar-se la importància de De Carlos a Gipsy rock. Va ser gran, sens dubte. Va posar al servei de Las Grecas un dream team de compositors, arranjadors i instrumentistes, amb l’objectiu de fusionar "d’un costat la sorprenent força expressiva d’unes originals veus gitanes molt joves i de l’altre l’electritzant poder de penetració i arrossegament de l’actitud sonora més jove i internacional que coneixem: el rock", segons les seves pròpies paraules a la contraportada del disc. Tanmateix, el subratllat té com a efecte pervers transmetre la idea que Tina i Carmela només passaven per allà. De cap manera. "José Luis de Carlos de la meva vida –diu Carmela–. Ens estimàvem moltíssim. Ell era el primer que s’enfadava quan se li atribuïa tot el mèrit, perquè sabia que sense nosaltres no hauria fet res. Va venir a buscar-nos perquè nosaltres ja cantàvem molt rocker, no els típics tangos. Sense adonar-nos-en, en els tablaos havíem canviat el ritme. Als nostres músics els marcàvem un altre compàs. La gent es posava dempeus". El seu pare era cantaor aficionat i la seva dieta musical anava d’Antonio el Rubio a Jimi Hendrix. De Carmela són dues composicions de Gipsy rock: Así, así y Asingara. I de Juan Antonio Jiménez, més conegut com a Jeros, i encara més conegut com el del medio de Los Chichos gràcies a Estopa, són dues més: Orgullo i No nanay. Totes dues van aparèixer amb altres títols (respectivament, No me convencerás i Si tanto me querías) i en versions menys progressives en Ni más ni menos, el primer elapé de Los Chichos, també del 1974. El punt fort "Tampoc podem pensar que Gipsy rock no tenia res a veure amb el que s’estava fent en aquells anys –assenyala Luis Troquel, periodista especialitzat en música popular espanyola–. Teníem per exemple Dolores Vargas la Terremoto, el Cómo me las maravillaría yo de Lola Flores o Los Chichos. Però sí que va ser un disc absolutament revolucionari per l’aposta radical per una instrumentació rock. El punt fort és que era revolucionari fa 50 anys i continuaria sent revolucionari si es fes ara". Typical Spanish: el fonamental Gipsy rock no ha sigut objecte d’una reedició commemorativa del seu mig segle. No ha merescut tampoc un documental ni un llibre. "El món gitano és un i el món no gitano és un altre", considera la cantant Cathy Claret, que té un projecte virtual i físic anomenat Museo del Flamenco Pop i que es va poder veure a les Tres Xemeneies de Sant Adrià durant la recent biennal Manifesta. "Las Grecas van ser ídols per als gitanos des del primer moment, ho són encara per a les noves generacions –prossegueix–. No em sembla ni mig normal que no hi hagi hagut una reedició ni un documental. En canvi l’altre dia vaig veure a la tele un tros molt morbós de quan la Tina estava malament. Demostra falta de respecte pels artistes, i més pels artistes gitanos". Sí que va celebrar l’aniversari el festival Miradas Flamenkas, al Centre Cultural Pilar Miró de Vallecas, a través d’una exposició dedicada al duo i d’una programació de concerts que explorava el llegat rupturista de Las Grecas. Hi van actuar Quentin Gas & Los Zíngaros, David de Jacoba, Ana Morales, Mercedes Luján, Elena Salguero, Queralt Lahoz, Rafael Ramírez i Laura Vital. La mateixa Carmela va cantar en la vetllada on van actuar els seus fills Julio i El Greco i els seus nebots Salvador, Tamara i Tania, filles de Tina les dues últimes.

Las Grecas, 50 anys d’una revolució flamenca

‘Gipsy rock’, el formidable àlbum de debut de les germanes Carmela i Tina Muñoz, puntal de la fusió flamenca, ha complert mig segle el 2024 i xoca que no hagi merescut una reedició commemorativa.

El més llegit