Fede Sardà passa el testimoni a Luz de Gas

Va començar punxant a la discoteca Kactus, de Montcada i Reixac, quan tenia 15 anys, i des d’aleshores no ha deixat de veure la vida des d’aquest enquadrament noctàmbul, que no somnàmbul, perquè, allà on operi, a Fede Sardà no se li escapa detall de tot el que es mou a uns metres al voltant. És probable que així continuï sent, tot i que es disposi a fer, diu ell, "un pas al costat". ¿Eufemisme? "Respecto molt la paraula jubilació, però no me l’aplico", al·lega. "Faig un pas al costat com els polítics". Així és. El gran senyor de Luz de Gas, sala que va crear el 1995 al local que havia acollit La Belle Époque (i abans, el teatre Moratín, i el cine Aristos), se’ns retira de la primera línia de la nit barcelonina. Serà estrany no creuar-se, al portal del carrer Muntaner, amb la seva figura jovial, sempre fet un pinzell, amb aquest do de gents innat, però, pel que sembla, cada cosa té el seu moment. "Soc un tio que treballa al màxim o no treballa", deixa clar en una sentència per gravar en pedra. "I amb 74 anys, al peu del canó de cinc de la tarda a cinc de la matinada, amb 70 col·laboradors que treballen amb mi, acollint 3.000 o 4.000 persones els divendres i els dissabtes...", enumera. "Arriba un moment que dius prou". El nou equip El Fede diu que continuarà freqüentant la sala, "ajudant en el que faci falta", però les regnes les portarà ara un equip en el qual figura el seu soci, Ferran Vila, juntament amb "un trio de joves, el Christian, el Joan i l’Aleix", que "donaran a la sala una empenta de nassos perquè duri almenys 30 anys més", i amb l’ajuda d’un altre Sardà, el fill del Fede, el Roger. Es conjuren, remarca, per mantenir "la filosofia de Luz de Gas fil per randa". Vegeu, el compromís amb la música en directe (més de 400 concerts a l’any; uns 15.000 des de la seva obertura) i la complicitat amb tota mena de causes solidàries. Luz de Gas ha acollit esdeveniments de 2.500 oenagés, i ell exerceix de dj anualment en actes de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses, així com, cada final d’any, a la presó de dones de Wad-Ras. ¿On va aprendre el Fede el seu ofici? "No vaig tenir mestres, només el sentit comú", resumeix d’una manera incontestable. "A mi, Rudy Ventura em va dir un dia que a Tropical necessitaven un director, i m’hi vaig posar amb 33 anys", explica. Venia de punxar en altres locals (Planeta 2001, Trocadero), però a la discoteca i club de platja de Gavà va començar una tasca gestora que el va portar en els següents anys a Artículo 26, Estándard, Otto Zutz i La Tierra. A Luz de Gas compta amb una àmplia clientela d’edats que van, diu, dels 23 als 50 (i de 23 a 30 a la veïna Sala B). "Els de 18 no, a aquests, que els seus pares els portin al Tibidabo. És immoral guanyar-se la vida amb nois d’aquesta edat". El Fede és algunes coses més, totes importantíssimes: campió d’Espanya de ping-pong en diverses modalitats, il·lusionista que treu la seva cartera embolicada en flames quan no t’ho esperes... i parella de Gemma Recoder, directora del festival Canet Rock. En tot això hi ha alguna cosa de màgia com a nexe, potser perquè ell la porta incorporada allà on vagi. També a Luz de Gas, un club que continua exercint de punt cardinal d’una Barcelona canalla una mica indecisa. "Decaiguda, sí. El meu germà (Xavier Sardà) va a Madrid i em diu que allò està al màxim, amb molta gent que ve de fora", fa notar. Però a Luz de Gas no es donen per assabentats. La seva escuma dels dies (i les nits) continua bombollejant, tot i que Fede Sardà estigui a punt de deixar-ho, o gairebé, i hagi començat el compte enrere per a la seva última jornada de servei, el 31 de desembre".

Fede Sardà passa el testimoni a Luz de Gas

El director de la sala del carrer Muntaner es retira, després de 29 anys de dedicació, assegurant-se que el nou equip conservarà "la filosofia de Luz de Gas": música en directe i complicitat amb oenagés.

El més llegit