Les muses inspiradores estan als museus, però també en centres de creació, ateneus, fundacions, associacions i desenes d’antres de tota mena, que ajuden la gent a delectar-se, instruir-se o les dues coses alhora. Fins i tot a entretenir-se, que sembla pecat, i no està malament, ja que qui entra en un pseudomuseu, d’eròtica o del cànnabis, pot ser que perdi la por d’entrar en altres de més nutritius. Barcelona necessita de tot, museus municipals, nacionals, estatals (com hauria d’haver sigut el de disseny, d’àmbit espanyol, però situat aquí) i privats. Important distingir que entre els privats no és el mateix les aportacions qualificades de la Fundació La Caixa, La Pedrera o Vila Casas, que el Museu de les Il·lusions o el de la Xocolata.