Robert Zemeckis sovint s’ha centrat tant en les possibilitats visuals de la tecnologia cinematogràfica que ha descuidat aspectes com la lògica argumental i el desenvolupament de personatges; Here exemplifica aquest vici. Adaptant la novel·la gràfica de Richard McGuire, Zemeckis es reuneix amb els seus col·laboradors a Forrest Gump –Tom Hanks, Robin Wright, el guionista Eric Roth– per dramatitzar incidents ocorreguts en un mateix punt geogràfic de l’era mesozoica als nostres dies centrant-se, això sí, en la llar d’un matrimoni durant la segona meitat del segle XX. Sense moure’s mai –o gairebé–, la càmera mira de capturar la vida en la seva totalitat, i com a resultat Here resulta enlluernadora conceptualment i tècnicament… fins que la seva vacuïtat, la seva monotonia i la seva redundància deixen d’amagar-se.

Els episodis se succeeixen massa ràpid i són massa estereotipats; els personatges són una col·lecció de genèrics highlights –naixements i morts, casaments i funerals, sexe i baralles, èxits i fracassos– i la falta d’autenticitat és remarcada tant pels efectes digitals que rejoveneixen els actors com pels rutinaris significants d’època de què Zemeckis els envolta. Només acaba dient que el temps "passa volant".