Les sèries mítiques reviuen gràcies a la saturació de l’‘streaming’

La sèrie japonesa Bola de drac, estrenada a Catalunya fa 30 anys, va tornar a la televisió catalana de la mà de la plataforma 3Cat la setmana passada. Des de la reestrena, la ficció d’Akira Toriyama ha superat les 100.000 reproduccions de mitjana al dia, segons dades de la corporació. A la mateixa plataforma El cor de la ciutat, estrenada el 2000 i emesa a TV3 durant 10 temporades en la sobretaula, va sumar gairebé 290.000 reproduccions durant el mes de novembre, Plats Bruts, de 1999, en va anotar més de 170.000, i La Riera, del 2010, va sumar més de 165.000 visualitzacions. Aquest boom per rememorar les produccions més mítiques és un fenomen que s’està produint a escala mundial. El mes d’abril passat va arribar a Netflix Sexo en Nueva York, estrenada el 1998, i es va colar en la llista de les sèries més vistes de la plataforma a Espanya. També és usual trobar Friends en el rànquing de Max o veure La que se avecina o Aquí no hay quien viva entre les produccions més vistes de Prime Video. De fet, segons el Baròmetre OTT Multidispositiu, el contingut més consumit a totes les plataformes de streaming durant el mes d’octubre va ser la sèrie emesa a Antena 3 entre el 2003 i el 2006. Als Estats Units, les grans plataformes estan pagant fortunes per comprar sèries clàssiques que van triomfar perquè els usuaris les volen tornar a veure. "Quan la gent se sent còmoda amb una sèrie no té problema a repetir els capítols anteriors perquè la veu familiar. Aquest producte és de consum més fàcil que un de nou, que et fa més mandra", apunta Joan M. Corbella, professor de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El valor segur dels clàssics ¿Al darrere d’aquest auge es troba només la nostàlgia? "També hi ha un tema de confort. Arribes a casa teva cansat i no et vols posar a buscar una cosa nova. Si et poses una sèrie nova molt bona hi ha un esforç intel·lectual de comprensió", explica Corbella. En canvi, tornar a mirar un capítol de Plats Bruts "té una recompensa diferent". "Saps que t’ho passaràs bé perquè ja t’agrada i no hi has de prestar atenció. En un món amb tants estímuls, una finestra més tranquil·la és gratificant", valora. La majoria d’aquestes grans produccions d’èxit tenen una llarga capitulació. Aquesta "fatiga" per l’elecció dels continguts, segons Cristina Villà, directora d’innovació, investigació i estratègia digital de 3Cat, fa que els grans clàssics es converteixin en "un valor segur" i una "solució de continuïtat en el consum" sense haver de triar noves produccions constantment. "Sèries com El cor de la ciutat (amb 1.906 episodis), La Riera (amb 1.534) i Ventdelpà (amb 365) sumen molt consum perquè una vegada t’atrapen pots veure capítols i capítols", diu Villà. També hi ha un efecte generacional darrere d’aquest fenomen. A mesura que s’incorporen noves franges d’edat al consum de les plataformes, descobreixen produccions que no havien consumit, com és el cas de Plats Bruts, Merlí i Polseres vermelles, en el cas de 3Cat, o Friends, Sexo en Nueva York i The Office, a escala internacional. "Són sèries de gran qualitat que van atrapar tota una generació i que ara incorporen públic nou que no tenia edat de veure-les en el seu moment", assegura la responsable de la corporació. De la mateixa manera, les plataformes estan arribant a un punt de saturació amb els seus continguts. "La gent no pot seguir el ritme que porten perquè t’ofereixen quatre o cinc estrenes a la setmana", analitza Corbella. "Hem arribat a tenir fins a 600 estrenes a l’any entre totes les plataformes –segons dades d’Ampere Analysis el 2022–, però això ja s’està estabilitzant", explica el professor de la UPF. En concret, la producció de ficció als Estats Units va caure un 24% el 2023, fins a arribar a un total de 481 sèries. Per exemple, Netflix va passar d’estrenar 107 produccions el 2022 a 68 el 2023. "No és tant que estiguin reduint l’import que inverteixen en els continguts, sinó que estan baixant el nombre d’estrenes a l’any", afegeix. Les plataformes ja no aposten tant per la quantitat, que sembla que està tocant sostre, sinó per la qualitat. Netflix va pagar 500 milions de dòlars pels drets globals de Seinfeld el 2019. "Són molts diners, però saben que una part del públic valora aquestes obres clàssiques", analitza Corbella. Així mateix, aquest any Max va vendre els drets de Sexo en Nueva York al gegant vermell de l’streaming, el seu competidor més important al mercat. "Les plataformes venen els seus continguts perquè és l’única manera de recuperar els diners que hi han invertit", analitza el professor. En temps difícils i amb la por que la bombolla exploti, no hi ha rivals, i les sèries mítiques s’han convertit en una aposta segura.

Les sèries mítiques reviuen gràcies a la saturació de l’‘streaming’

Algunes ficcions com ‘Bola de drac’, ‘Friends’ i ‘Aquí no hay quien viva’ triomfen a les plataformes entre els usuaris que busquen nostàlgia i confort en un moment de fatiga per la superproducció de continguts.

El més llegit