Letizia, de consort a protagonista

La fotògrafa més ben pagada del món, la nord-americana Annie Leibovitz, ha aconseguit obrir un debat nacional amb el seu retrat dels reis Felip i Letizia. La foto de Leibovitz ha sigut interpretada com un retrat de la institució monàrquica, però també reflecteix el paper que la reina Letizia exerceix en una monarquia que flirteja amb la modernitat. No és només una foto, és un pont entre dos mons antagònics que busquen l’equilibri: tradició i evolució. I Letizia podria ser la peça clau i essencial per aconseguir-ho. El rei Felip, amb una rància elegància i solemnitat de primer de rei, s’ha vist relegat, en aquesta ocasió, a actor secundari. Per contra, la reina Letizia, per fi, no és només la consort, l’acompanyanta, la dona que, molt a desgrat seu, actuava com a element merament decoratiu. Ella n’és la protagonista indiscutible. Les Mamarazzis creiem que els monàrquics de manual deuen estar posant el crit al cel. Buf d’aire fresc Letizia, més Letizia i més reina que mai, és qui dona el cop mestre a través d’un llenguatge visual ple de simbolisme. Leivovitz mostra Letizia Ortiz com una dona que representa la transformació i l’evolució social. Ella, que sempre ha trencat motllos, encarna un buf d’aire fresc, envoltada d’una poderosa llum que s’obre camí a través d’una finestra oberta, que apareix al seu costat en la fotografia. Una metàfora meravellosa. ¿Reafirmen els reis amb aquesta imatge el compromís amb una monarquia moderna? Les Mamarazzis, republicanes corrents, volem creure que sí. En la imatge, Felip VI, es continua assemblant al seu pare o al seu avi o al seu besavi. Ell, un Borbó de catàleg, però de somriure amable. Ella, en canvi, és la versió 5.0. Una reina desposseïda de corones, però dotada d’un protagonisme que mai havia aconseguit una consort. La imatge conjunta sembla que ens diu: «Sí, som una mica rancis i antics, però podem modernitzar-nos». Mentre el rei Felip llueix uniforme i postura, com a símbol d’estabilitat institucional, la reina Letizia projecta, confiada i glamurosa, la voluntat de canvi i desenvolupament. Des que va entrar en la família reial, Letizia ha sigut la cunyada que no encaixa en les festes familiars i la nora que provoca recel. Mentre que la majoria de reines i reis del món es dediquen a inaugurar edificis, assistir a festes de gala i esdeveniments oficials, Letizia lidera i acompanya en actes sobre malalties rares, salut mental, violència de gènere i alimentació saludable. Tot això, a més, mentre llueix figura i vestits de firma. Ella somriu, saluda, s’emociona (poc), presideix actes, acompanya el seu marit i accepta el seu segon pla, però escriu, mentrestant, un discurs de renovació i evolució des de dins d’una de les institucions més que conservadores que existeixen. Letizia és un cavall de Troia vestit, això sí, amb un estilisme que és digne d’una superestrella de cine. Un armari envejable La foto de Leibovitz ha capturat amb la seva càmera la transició de la monarquia espanyola cap a la reinvenció. Si les monarquies volen sobreviure, necessiten més Letizies: reines amb carisma, un punt de mala llet i, per què no, un armari envejable. Letizia ha de seguir el seu camí d’activista distingida perquè les feministes ens tornem boges preguntant-nos si una reina, que llueix un Balenciaga i un senyor rei vestit d’uniforme al seu costat, pot formar part del progrés i de la transformació social.

Letizia, de consort a protagonista

Els retrats reials d’Annie Leibovitz mostren el Rei com un Borbó de catàleg, però de somriure amable, i la Reina com una dona que representa la transformació i l’evolució social, una dona que projecta, confiada i glamurosa, la voluntat de canvi i desenvolupament.

El més llegit