Zurbarán i ‘Tinta contra Hitler’, grans fites del MNAC per al 2025

"Un museu no pot ser un conjunt de piruetes comissarials", assegura Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), en una frase-eslògan que resumeix a la perfecció l’esperit de la programació que el museu barceloní ha preparat per al 2025. En el menú, nous relats des dels marges, qüestionament del cànon, revisió crítica de la memòria i un profund examen de les col·leccions pròpies. O, per posar noms i cognoms a tot l’anterior, una aproximació inèdita a Zurbarán; honor i glòria per a Mario Armengol, l’únic caricaturista català que va treballar per als serveis de propaganda britànica durant la Segona Guerra Mundial, i una mica d’aire fresc per al centenar d’obres dipositades al museu pel Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional franquista (SPDAN), de les quals encara avui es desconeix el propietari. Un museu, defensa Serra, es defineix i es va transformant "a partir d’allò que programa i del que hi passa". "L’objectiu és que el museu respongui al seu temps i porti al límit la condició de servei públic", insisteix. Tres versions Per aconseguir-ho, res millor que fugir de les retrospectives i les grans antologies i estrenar el curs al març amb Zurbarán (sobre) natural, que reunirà per primera vegada a Montjuïc les tres versions de La visió de sant Francesc pel papa Nicolau V: la del Musée des Beaux-Arts de Lió, la del Museum of Fine Arts de Boston i la del MNAC. Aquesta última, a més, ha sigut restaurada i completa un triangle barroc que s’expandirà gràcies al diàleg amb artistes contemporanis com Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Alfonso Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijoan i Aurèlia Muñoz. L’objectiu és mostrar la relació més o menys directa entre l’obra del mestre del Segle d’Or i l’aspiració espiritual dels seus deixebles dels segles XX i XXI. Al maig, la videoartista Eugènia Balcells s’instal·larà al museu en el que Serra presenta com "una mirada cap a la futura col·lecció de postguerra". A la sala Oval es podran veure els 12 monòlits de From The Center, una gran instal·lació creada a Nova York als 80 com a "representació de la voluntat de contemplació unitària del món" i que la mateixa artista defineix com un Stonehenge electrònic. Una altra de les fites de la temporada serà Tinta contra Hitler, exposició que recupera la figura del caricaturista i dibuixant Mario Armengol (1909-1995), l’únic català que va treballar massivament per a la propaganda britànica i per a Churchill atiant metafòricament els nazis amb tinta i llapis. De conflicte bèl·lic en conflicte bèl·lic, els originals d’Armengol i la seva lluita contra el Tercer Reich donaran pas als dibuixos realitzats durant la Guerra Civil per José Luis Rey Vila Sim i al singular projecte al voltant dels dipòsits franquistes del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional creat el 1938. La idea del museu és exhibir algunes de les 128 obres que custodia des de llavors i de les quals se’n desconeix la propietat. "No les mostrem amb un discurs; es tracta simplement que la gent les vegi", destaca Serra. I, arribat el cas, que pugui fins i tot arribar a reclamar-les, com ha passat amb aquestes 19 peces que el museu ja ha tornat als seus legítims propietaris. "Forma part del procés d’autorevisió", remarca el director. A l’espera de l’ampliació al pavelló de Victoria Eugenia, prevista per al 2029, el MNAC busca expandir-se –Mar Arza es colarà a les sales de romànic amb la intervenció Strappo. No per atzar cau el patriarcat– i, sota l’epígraf "Dones per dones", incorpora obres d’artistes com Marika Vila, Ana Lentsch, Aurora Altisent, Montserrat Gudiol, Silvia Gubern, Amèlia Riera i Elsa Plaza.

Zurbarán i ‘Tinta contra Hitler’, grans fites del MNAC per al 2025

El museu barceloní, que mostrarà per primera vegada les tres versions de ‘La visió de sant Francesc pel papa Nicolau V’, advoca pels nous relats i la revisió de les seves col·leccions.

«L’objectiu és que el museu porti al límit la condició de servei públic», afirma Serra.

El més llegit