Al cap de poc d’instal·lar-se en un pis de lloguer a Barcelona, Alba Gómez Gabriel (Sant Pere de Ribes, 1983) va rebre una visita que podria haver-la empès a sortir disparada a la recerca d’un altre habitatge o a escriure una novel·la de terror, ja que niava en ella l’impuls literari. Una dona va trucar a la porta del pis i li va comunicar que ella havia viscut allà fins que se’n va haver d’anar per una pujada de la renda. Això va ser tot. Va passar fa més de vuit anys i va ser el germen de Jo soc l’última Plaça (Edicions 62), la primera novel·la de Gómez Gabriel i l’obra guanyadora del Premi BBVA Sant Joan 2024. L’autora, més enllà del factor inquietant de la visita, va veure que en aquella dona hi havia "una tragèdia molt bèstia", afirma, i a partir d’aquesta situació va construir un text sobre les vulnerabilitats humanes dels habitants d’una finca de la plaça del Sol, a Gràcia. Tot i que alguns d’ells no ho sàpiguen, la vulnerabilitat econòmica i, per tant, el risc de perdre la seva llar els iguala. Són peons d’una partida d’escacs en la qual ni saben que juguen: la del gran negoci immobiliari.