Yerai Cortés, un art flamenc vulnerable

Una lesió domèstica, quan es va tallar el tendó d’una mà al trencar-se-li una copa de vi de vidre finíssim que estava rentant, el va forçar a suspendre la seva actuació a l’últim Sónar, però de tot pot treure Yerai Cortés una lliçó de vida. "Un tall, una ferida que es cura, la mà que torna al seu lloc... Però no m’oblido de la cicatriu, perquè segueix aquí, i aprenc a mirar-la d’una altra manera, convisc amb ella i la utilitzo", medita. "Sí, de vegades potser em poso massa místic", somriu aquest guitarrista sumit en un estat de gràcia, projectat a través d’un documental La guitarra flamenca de Yerai Cortés, dirigit per C. Tangana, i que avui acull la sala Paral·lel 62, dins del Festival de Jazz de Barcelona. Alacantí establert a Madrid als 18 anys (ara en té 29), Cortés era fins fa poc un guitarrista conegut per les seves actuacions en tablaos i per la seva associació amb artistes com Sandra Carrasco, Richard Bona i Farruquito. Però creuar-se amb C. Tangana li va canviar la vida. De la química resultant va sortir aquesta pel·lícula guardonada a l’In-Edit, que s’endinsa en el seu territori familiar més privat i associa el seu art amb la guitarra a una ferida íntima que, com el tall amb la copa de vidre, ell ha après a interioritzar. "És la mateixa ferida", estima. "Sentia un impuls que em va portar a voler explicar aquesta història, i així ho vaig dir a Pucho (C. Tangana), sabent que en el procés hi havia una part terapèutica", explica. Un mur d’incomunicació Aquest relat té a veure amb uns pares separats quan ell era un nen, un alt mur d’incomunicació entre tots dos i una tia que en realitat era la seva germana (ja morta). El gran secret familiar. Les seves pulsacions a la guitarra emboliquen una història que Cortés va voler explicar "de portes endins", sense pensar en el públic. Els seus pares feia dues dècades que no es parlaven, però el film va obrar el miracle. Fa poc van coincidir cordialment en l’estrena a Sant Sebastià. "Vaig fer una festa amb ells. No saps el que aquesta pel·lícula ens ha guarit". Així es presenta Yerai Cortés per la porta gran, amb unes composicions enredades en aquest relat familiar amb seqüències de thriller, que donaran lloc al seu primer àlbum propi. Una via inusual, la d’airejar aspectes tèrbols de la teva biografia, amb la qual ha volgut "esborrar l’artista heroic" i mostrar debilitats. "Sí, s’està veient la meva part íntima, ¿però no estem faltats de ser més persones els artistes? Alguns, no tots", cavil·la. "¿Per què ha de ser tan greu mostrar-te vulnerable, ensenyar les coses que no han sortit tan bé en la teva vida, o les que t’han fet por?". El flamenc versa, al cap i a la fi, sobre "persones que estan tota l’estona fugint de la desgràcia i la repressió", observa. "És un cant de protesta, que parla de penes i fatigues". Però no s’ha de veure Yerai Cortés com un sofridor. "No, no, jo no he passat fatigues, però m’interessa d’on ve el flamenc". Es considera un privilegiat. "He pencat com un boig, però he tingut sort a la vida". C. Tangana veu en ell un músic a qui "els moderns tracten de modern, i els gitanos, de gitano", i a ell aquesta ubicació li sembla interessant, tot i que diu sentir-se musicalment "en terra de ningú, buscant encara". Però el concert d’avui serà de "flamenc ortodox", avisa. Titulat Flamenco coral, consta de la seva guitarra i les veus de sis palmeres. "Estic començant com a guitarrista solista i volia comptar amb la palma i la veu, el que tenim al cos, el més pur i precari".

Yerai Cortés, un art flamenc vulnerable

El músic que protagonitza el documental ‘La guitarra flamenca de Yerai Cortés’, de C. Tangana, on aireja episodis íntims de la seva història familiar, actua avui a la sala Paral·lel 62, dins del Festival de Jazz de Barcelona.

El més llegit