Eastwood se’n va per la porta del darrere

Davant de la càmera, Clint Eastwood ha encarnat personatges icònics com l’Home sense nom i Harry el Brut, i el seu treball des de darrere ha donat com a resultat no només ficcions tan aclamades com El genet pàl·lid (1985), Sense perdó (1992) i Million Dollar Baby (2004), sinó també una vitrina personal plena de guardons entre els quals destaquen quatre Oscars i la Palma d’Or honorífica que li va concedir el Festival de Cannes. Jurado Nº 2, el seu 40è llargmetratge com a director, a la cartellera des de dijous passat, és el tancament a tan il·lustre carrera. I resulta difícil d’entendre que la companyia productora de la pel·lícula, Warner Bros Pictures, hagi decidit estrenar-la en tan sols 30 de les 5.000 pantalles cinematogràfiques que actualment operen als EUA, deixant clar que no té ni expectatives en el seu potencial comercial ni cap intenció d’incloure-la entre els títols amb què pretén lluitar pels Oscars de 2025, malgrat que, al llarg dels anys, les pel·lícules d’Eastwood han proporcionat a l’estudi una dotzena d’estatuetes, a més d’uns ingressos de milers de milions de dòlars. Jurado Nº 2 explica la història d’un home que, després de ser seleccionat com un dels 12 membres del jurat en un judici criminal, s’adona que potser ell mateix podria ser el culpable de l’accident automobilístic que va causar la mort de la persona sobre la qual es jutja l’homicidi i que, per tant, es veu obligat a triar entre ocultar la veritat i continuar indemne o bé confessar la seva responsabilitat en el succés i evitar que un innocent vagi a la presó. Promet ser una altra de les reflexions sobre l’impacte personal i les conseqüències morals de la violència que omplen la filmografia del director, algunes de tan celebrades com Un món perfecte (1993), Cartas des d’Iwo Jima (2006) i Gran Torino (2008). O com El franctirador, l’estrena més taquillera el 2014 als Estats Units. De fet, fins fa poc, el cine d’Eastwood era garantia d’èxit moderat per a Warner. Les seves pel·lícules costen una mitjana de 30 milions de dòlars i acostumen a multiplicar aquesta xifra a la taquilla; serveixin com a exemple dues de les més recents, Sully (2016) i Mula (2018), que van recaptar cada una més de 100 milions només a Amèrica del Nord. És cert que la seva penúltima pel·lícula, el western crepuscular Cry Macho, amb prou feines va superar els 16 milions de dòlars arreu del món. Però a l’hora d’explicar aquest fracàs és necessari recordar que en el seu dia, com a conseqüència de la pandèmia, Warner va decidir estrenar totes les seves produccions cinematogràfiques del 2021 simultàniament en sales i en streaming, i que totes –títols com Wonder Woman 1984, Matrix Resurrections i Cry Macho– van funcionar en taquilla molt pitjor del que s’esperava. No tindria sentit que l’estudi hagués perdut la confiança en un autor a causa d’un error propi. Molt més probable resulta aquesta altra explicació: després d’anunciar pèrdues de ni més ni menys que 10.000 milions de dòlars acumulades durant el primer semestre del 2024, Warner Bros. Discovery –propietària de Warner Pictures– ha decidit no afrontar la inversió addicional en màrqueting i despeses d’exhibició que implicaria una estrena comercial de la pel·lícula a més escala. Aquesta evidència, no obstant, no ha impedit que hi hagi gent que atribueix el menysteniment de Jurado Nº 2 a un boicot polític. Segons aquesta teoria, particularment oportuna ara que els nord-americans estan a punt d’elegir el seu nou president, Eastwood hauria sigut castigat perquè la seva coneguda preferència pel partit republicà no assenti bé en una indústria majoritàriament liberal. Per donar-li suport, des de fa setmanes circulen per les xarxes diverses notícies falses del més excèntrics: un d’ells afirma que el director ha tornat tots els seus Oscars com a protesta per la correcció política imperant a Hollywood. Després del que va passar amb Cry Macho, el director va intentar buscar nous socis per produir Jurado Nº 2 i es va veure obligat a tornar a treballar amb Warner després que diversos estudis rebutgessin la proposta. Sembla, a més, que inicialment Warner tenia previst estrenar-la en streaming i que la seva decisió de projectar-la abans en unes quantes sales es va prendre en senyal de gratitud cap a Eastwood. Sigui com sigui, tot indica que el director no s’ha sentit afalagat. Ho va deixar clar fa uns dies, quan l’equip de la pel·lícula va assistir a l’estrena mundial a Los Angeles i ell va preferir quedar-se a casa.

Eastwood se’n va per la porta del darrere

Amb 94 anys, Clint Eastwood és una llegenda viva del cine. ‘Jurado Nº 2’, el seu 40è llargmetratge com a director, és el tancament d’una il·lustre carrera, tot i que s’ha estrenat en poques sales als EUA .

El més llegit