Joan Dausà: "A Madrid hi ha molta gent que no té ni idea del que passa aquí"

Serà així, sí. Hi haurà una part de públic mobilitzada a Madrid, catalans que viuen allà i col·legues seus, però és veritat que la proposta consistia a repetir la gran bogeria del Sant Jordi i que s’apuntés a venir qui volgués. El Wizink era el pla a, però no tenien dates lliures en any i mig, i nosaltres volíem aprofitar l’empenta del Sant Jordi. Vistalegre només tenia lliure aquest dissabte en tot l’any i vam prioritzar fer-ho ja. És un recinte circular, una antiga plaça de toros, i serà molt acollidor. Absolutament. Venim del concert al Sant Jordi i de la història de la Judit de Jo mai mai. Res millor que crear una cançó en la qual un català se’n va a Madrid: m’invento que la Judit ha tornat amb el marit i que l’Hèctor surt de festa i s’enamora d’una madrilenya. Hem creat aquest petit univers, amb samarretes per a l’ocasió, per generar una cosa única aquella nit. Bé, ara que tots ens estem relaxant... Sí, m’ho han dit, però aquest canal de convivència sempre ha existit. En les esferes polítiques tot ha sigut més tens que en la relació del dia a dia. Nosaltres sempre hem parlat castellà i català, ens hem enamorat de gent d’aquí i d’allà... Això no ho vaig pensar des d’un punt de vista polític, tot i que cadascú en pot fer la seva lectura. La història de la cançó és que ella ve de les seves històries, jo de la meva, i de sobte un dia de merda ens canvia la vida. Això és capgirar el destí. Mai saps quan hi haurà un moment clau que et canviarà la vida. M’agrada fer viatges cap enrere per donar valor al que està passant ara: si aquell dia m’haguessin dit que... Quan ho vaig saber em vaig cagar en tot, però després vaig pensar, compte, que en aquell moment segurament hi haurà més catalans culers a Vistalegre que al Bernabéu. Dues coses fortes que passen alhora a la mateixa ciutat. Com a culer, estic pensant en la manera de fer-les conviure una mica en el concert. Sé que hi haurà molta gent allà que voldrà gaudir del concert i a la qual no li agradarà que posem el futbol, o que és de l’Espanyol, o del Girona, però sí que en certs moments incorporaré el que està passant al Bernabéu d’una manera simpàtica. Sí, però no opino així. Madrid és una capital cultural potent on es mouen coses molt interessants. Tenim molts amics allà fent coses collonudes. En el fons, som ciutats agermanades. Una altra cosa és la política. Sempre penso en Nova York i Washington, que es retroalimenten. Ve de gust dir que ens podem treure la capa del conflicte, que potser la treballarem després des d’un altre lloc, i que tothom estigui a gust. T’adones que a Madrid hi ha molta gent que no té ni idea del que està passant aquí. Veuen que he omplert el Palau Sant Jordi i diuen: "Hòstia, ¿això està passant a Catalunya?". Podem establir llaços potents. Hi haurà una col·laboració en el concert que em fa molta il·lusió, amb algú d’allà, prefereixo no dir qui, algú que he escoltat tota la meva vida; em sé de memòria les seves cançons. Ens hem mirat molt el melic, i a Madrid encara més, perquè ells ja pensen que els bons van cap a allà. Estan important molta creativitat que des d’aquí també es podria desenvolupar, però això demana un compromís polític. Un bon amic meu, Antonio Díaz, El Mago Pop, ha vingut a ensenyar-nos que el límit el poses tu. D’ell reivindico la seva actitud, és la que jo vull tenir. Tu has de pensar que el que vols és possible i, després, la gent ja et seguirà. No hi ha estratègies. La meva trajectòria musical és a Catalunya. De la mateixa manera que algun dia farem una altra gran bogeria a Londres o a París. Estem esperant data per al Royal Albert Hall i per a la catedral de Notre-Dame, on al desembre comencen a acollir actuacions musicals. El concert de Madrid és obrir una porta perquè pugui passar alguna cosa. Només que una persona que vingui s’enamori del que ha passat i ho relacioni a una altra idea i obri una altra porta... benvingut sigui. Es tracta de no parar, no parar. Perquè mai saps.

El més llegit