Truman Capote, 100 anys de brillantor

Tenia tanta personalitat, una brillantor tan talentosa i una mordacitat tan espurnejant que la figura de Truman Capote corre el risc de ser devorada per l’anècdota, i el responsable només seria ell mateix. Davant la seva indiscutible qualitat literària hi havia una capacitat per a l’autopromoció i l’arrogància que vorejava el ridícul. Molt probablement això el va perjudicar intel·lectualment i va accelerar un procés d’autodestrucció que el va portar a una mort prematura als 59 anys. Aquest 2024 ha fet 40 anys de la mort (el 25 d’agost) de Truman Capote i 100 del naixement, que se celebrarà demà. Pel·lícules, sèries de televisió i documentals continuen alimentant la set per l’autor d’Esmorzar a Tiffany’s i A sang freda. Aquest diccionari pretén desplegar algunes de les seves facetes més aspres, però també més definitòries. Autoretrat "Soc alcohòlic. Soc drogoaddicte. Soc homosexual. Soc un geni". Així es va definir a si mateix en una entrevista, però va ser molt més profunda en el pròleg de Música per a camaleons a l’escriure: "Quan Déu entrega a un un do li dona també un fuet i el fuet és únicament per autoflagel·lar-se". Aquestes dues frases expressen la mateixa idea: l’exigència creativa molt poques vegades et dona la felicitat. Ball L’èxit d’A sang freda no només el va catapultar a l’estrellat de la literatura; també el va fer un home riquíssim. Dilapidar la seva fortuna organitzant un ball de màscares concebut pel fotògraf Cecil Beaton a l’hotel Plaza per a la jet-set –de Frank Sinatra al maharajà de Jaipur, d’Andy Warhol a Henry Ford II–, amb més de 500 convidats, va ser la manera de deixar amb un pam de nas aquells rics que en el fons el consideraven un nouvingut, un vulgar, si no un individu ridícul. Cignes La segona temporada de la sèrie Feud ens ha recordat la gran traïció de Capote, que va ser dipositari de les més íntimes confessions d’un grup de socialités, a qui anomenava Cignes i entre les quals hi havia la germana de Jacqueline Kennedy, Lee Radziwill. Després va tirar aquestes confidències al fang de les xafarderies publicant el 1975 alguns capítols del que havia de ser la seva obra mestra, Pregàries ateses. Una d’aquestes dones va arribar a suïcidar-se al saber que el text l’assenyalava com a assassina del seu marit tan ric. Drogues Fill de dos alcohòlics, Capote solia beure quantitats ingents de Stolichnaya (doble) amb suc d’aranja i dos glaçons. En els seus últims anys confessava haver provat totes les drogues menys l’heroïna. La cocaïna el va ajudar al principi a escriure, però en va haver de prescindir, deia i molt probablement mentia, pels atacs d’ansietat que li provocava. Quan va córrer la veu que l’havia abandonada, molts proveïdors n’hi van enviar mostres gratuïtes. Poc té veure l’extraordinària novel·la amb la versió glamurosa que va facturar Blake Edwards en la pel·lícula Esmorzar amb diamants. La història original d’aquesta joveníssima (19 anys) prostituta, que va abandonar la vida de camp per fer-se un lloc a Nova York, va buscar la inspiració en Nina, la mare de l’autor. Tot i que es considerava bon amic d’Audrey Hepburn, no la va considerar "correcta" per al paper. De la idea de blan-quejar el paper de George Peppard com a heterosexual no cal ni parlar-ne. Fama Quan Warhol va dir que tothom tenia dret a 15 minuts de fama, feia anys que l’exhibicionista Capote, amb la seva veu atiplada i el seu estil amanerat, seduïa les audiències a la televisió i en privat. Va ser capaç de treure confessions a l’esquiu Marlon Brando gràcies a això. No l’avergonyia res, ni tan sols fotografiar-se despullat. Guionista. No va tenir gaire èxit com a autor teatral, però sí com a guionista cinematogràfic. Potser el seu millor i més subtil treball va ser l’adaptació d’Un altre pas de rosca, de Henry James, que Jack Clayton va dirigir sota el títol de Suspense. Harper Lee L’autora de Matar un rossinyol i Truman van viure de nens de costat a Monroeville, un poble d’Alabama, on l’autor va residir amb les seves ties després d’haver sigut abandonat pels seus pares. Van ser amics tota la vida. Ella el va immortalitzar retratant-lo com el presumit amic dels nens protagonistes de la seva novel·la. Molts anys més tard, Nelle, com era coneguda, el va acompanyar en les tasques d’investigació per escriure A sang freda. No es pot descartar un cert ressentiment per part de l’escriptor, que, a diferència de la seva amiga, no va obtenir mai el Pulitzer. Imatge Quan va aparèixer la novel·la d’iniciació Altres veus, altres àmbits, la primera de les seves, la insinuant foto de la contraportada va fer parlar més que la mateixa obra. Ell tenia 23 anys, però encara semblava més jove. "No hi vaig veure res de dolent. Només soc jo ajagut al sofà, però sembla que estigui convidant algú a enfilar-se’m a sobre", va dir. Jack Dunphy Les relacions sentimentals de Capote sempre van ser complicades, però la que el va unir a l’escriptor Jack Dunphy, amb qui va conviure –com a parella oberta– durant més de tres dècades va ser possiblement la més important de la seva vida. En l’àmbit personal eren com el dia i la nit: asocial Dunphy i absolutament festaire Capote, van aconseguir així i tot mantenir una relació d’amistat fins a la mort de l’escriptor. Kansas El 1959 l’autor va llegir a The New York Times una columna sobre l’assassinat d’una família a Kansas i el reportatge sobre aquell assassinat es va convertir en A sang freda, un dels cims del periodisme narratiu, la novel·la de no-ficció de tant èxit i el quilòmetre zero de l’actual true crime. També va ser el sostre creatiu de l’autor, que va rebre un reconeixement massiu, tot i que després no va poder donar a la impremta res que s’hi pogués equiparar. lleialtat Part de les cendres de l’autor, que va conservar i portar sempre a sobre la seva bona amiga Joanne Carson, dona del periodista televisiu, van ser venudes al millor postor el 2016. La casa de subhastes es va treure de sobre els problemes morals assegurant que a l’autor li hauria encantat aquesta inquietant transacció. Mare En ella hi situen bona part dels seus biògrafs la gran ferida interna de l’escriptor, que es debatia entre l’admiració que sentia per aquesta dona que va lluitar per convertir-se en una socialité de Manhattan (es va acabar suïcidant) i va desatendre i fins i tot menysprear aquell noi estranyot. La vida de Capote es pot mirar com un intent de fer-se estimar i, al no aconseguir-ho, el que tocava era clavar el seu fiblo tan verinós. Nova York Com Woody Allen o Paul Auster, és impossible no associar Capote amb la gran poma, el seu regne i el seu infern. "Soc un animal de ciutat. M’agrada el so dels passos a les voreres. Els aparadors, els restaurants oberts tota la nit, les sirenes a la nit. Nova York és sinistra però és viva". Ocàs Els últims anys van ser terribles, marcats per les drogues, l’ensorrament físic i l’epilèpsia. El 1983 va tenir 16 ingressos hospitalaris. Palamós Als anys 50 va viure a Europa i al nord d’Àfrica, on es recloïa per escriure. El sud de França, Tànger i Suïssa van ser alguns dels seus llocs de residència. A la Costa Brava, en un edifici que avui serveix de residència a escriptors, va començar a escriure A sang freda. Queer Si hi ha una cosa que el moviment LGTBI deu a Capote és la visibilitat. En els anys en què els gais amagaven la seva condició, l’autor l’exhibia sense embuts i, encara més sorprenent, aconseguia una aprovació social que trigaria molts anys a arribar per al col·lectiu. "Al principi, la gent sent un rebuig del que considera diferent, però jo els desarmava amb molta facilitat. Seducció, això és el que practico. ¿Penseu que soc diferent? Doncs us demostraré que diferent que soc", va presumir a The New York Times. Rostre. La relació amb Jack Dunphy va ser entre iguals en el pla intel·lectual, però els amants que van venir després van ser els anomenats homes sense rostre, gent "que amb prou feines recordaries llevat que estiguessin amb Truman", com els va definir un amic de l’escriptor. Uns individus sense gairebé educació, de classe mitjana baixa i la majoria de vegades grisos pares de família. A l’autor li agradava presumir que podia seduir heterosexuals. Studio 54 L’auge del club novaiorquès on es cometien tots els excessos va coincidir amb els anys de decadència de l’autor, que es deixava caure pel local cada nit. Aquí Bianca Jagger hi va organitzar una festa en què es va presentar totalment despullada al cim d’un cavall blanc. "Els nois amb els nois, les noies amb les noies, negres i blancs, capitalistes i marxistes... de tot", deia Capote. Tennessee Williams Es pot dir que Capote va tenir crítiques verinoses per a tots els escriptors que l’envoltaven excepte per a Tennessee Williams. Tan sols una vegada va llançar un dard a aquest dramaturg, però el tímid Williams no l’hi va tenir en compte. Tots dos eren del sud i, tot i que Williams no amagava que era homosexual, no ho va airejar als quatre vents com el seu amic. Un cadàver per postres Se li donava tan bé exercir de bufó que als 52 anys va decidir debutar com a actor en aquesta divertidíssima comèdia envoltat d’un elenc impressionant. Molt gras i hieràtic, la seva participació va ser qualificada d’"espantosa" per Alec Guinness. Venjança Capote era un home més aviat ressentit. Amb un dels seus últims amants, John O’Shea, va mantenir una relació brutalment tòxica. L’escriptor va arribar a enviar-li esbirros perquè l’apallissessin, però no content d’això, a més d’apartar-lo de la seva família, es va convertir en una espècie de pare no oficial per a la filla d’O’Shea, a qui va desposseir del cognom rebatejant-la com a Kate Harrington, i a qui també va dirigir en la seva carrera com a model. Sens dubte, el sentiment paternal no formava part del vocabulari de l’autor. X Es va passar mitja vida assegurant que estava escrivint la seva opus magnum, Pregàries ateses –"No ha existit mai un llibre més bonic", va dir–, però al marge d’alguns capítols, els que van precipitar la seva exclusió social de la jet-set novaiorquesa, l’obra no va aparèixer mai. Una incògnita. No hi ha res que interessés més a Capote que l’ego, sovint el taló d’Aquil·les dels escriptors, en ell superlatiu i monstruós.

Truman Capote, 100 anys de brillantor

El 2024 s’han complert 40 anys de la mort i el centenari del naixement de l’escriptor que va encunyar el concepte de fama contemporània

El més llegit