La primera vegada que durant el mandat d’Ada Colau es va posar sobre la taula la necessitat d’impulsar els drets culturals, és a dir, garantir que tots els ciutadans tinguessin el mateix accés a la cultura independentment de la seva edat, renda, nivell socioeconòmic o lloc de residència, la mesura va ser rebuda amb cert escepticisme. Han passat els anys i redactar una llei sobre drets culturals s’ha convertit en una prioritat no només del Ministeri de Cultura, sinó també del Govern: la nova consellera de Cultura, Sònia Hernández, va presentar ahir les línies mestres de la legislatura, i una de les principals és fer possible l’"accés universal" a les arts i la cultura, "assegurar que tothom hi tingui accés, fent especial incís en les persones vulnerables". "La llei de drets culturals marcarà un abans i un després", va dir.

En la seva primera compareixença al Parlament, Hernández va desgranar les seves prioritats: aconseguir l’anhelat 2% del pressupost per a cultura, incrementar l’índex lector (tenir més lectors habituals i, sobretot, en català), incorporar nous relats que incloguin la perspectiva de gènere i els grups minoritaris al patrimoni català i revisar la governança del programa Apropa Cultura.

Hernández va reconèixer que el pla de foment de la lectura heretat de l’exconsellera Garriga és un dels que hi està més desplegat i va anunciar un programa d’acompanyament a les persones grans a espectacles (una cosa que Focus ja està fent).

Facilitar la contractació d’espectacles a tot el territori català, bonificar les sales de concert petites i de fora de Barcelona, portar l’art en viu als micropobles de menys de 2.000 habitants i impulsar les biblioteques centrals de Barcelona i Tarragona, així com el nou Arxiu Històric de Barcelona són altres de les iniciatives promeses.