Avui arriba a les llibreries la quarta i molt esperada novel·la de la irlandesa Sally Rooney, Intermezzo (Edicions del Periscopi). Cada publicació d’un nou llibre de Rooney és un esdeveniment literari capaç de convocar centenars de milers de lectors arreu del món, cosa molt poc freqüent el 2024, i tot apunta que, tal com va passar el 2020 amb On ets, món bonic, Intermezzo serà un altre fenomen global. També pot passar que aquesta història protagonitzada per dos germans que acaben de perdre el pare per culpa d’un càncer i s’enfronten, cada un a la seva manera, al dol, a la vida adulta i a un amor problemàtic sigui el llibre que allunyi definitivament la irlandesa de les etiquetes generacionals (a Rooney la van batejar com la Salinger de la generació Snapchat, tot i que ella no sabia què era Snapchat quan això va passar, i també com la Jane Austen mil·lennista) i la consagri com el que és: una gran escriptora i, com a tal, universal, sense la càrrega afegida d’una quota demogràfica. Després d’un estiu en què les galerades d’Intermezzo s’han convertit en un dels objectes amb més presència a Instagram, només dues entrevistes concedides a la premsa (a The Guardian i a The New York Times) i una festa de llançament amb magnificència a Nova York (una première, segons l’editorial) regada de Guinness a la qual van acudir famosos com Emma Roberts però no l’autora –amb una llegendària al·lèrgia als flaixos i a la fama–, ja podem llegir Intermezzo. ¿I què hi trobarem, a les 409 pàgines que té el llibre?