Molt més que festa: les discoteques de Barcelona reneixen

No fa gaire semblava que sobraven motius per pensar que les discoteques podien estar en la corda fluixa del mapa d’hàbits a hores d’ara del segle: restriccions horàries, controls d’alcoholèmia, aixeta tancada per a les noves llicències (particularment a Barcelona) i aplicacions per lligar sense haver de fer contorsions a la pista de ball. Però un succés imprevist, la pandèmia, va moure la foto i va remuntar les motivacions per sortir i omplir els clubs, entesos com a temples hedonistes, però també com llocs de trobada i d’agitació cultural i social. Sí, les discoteques han ressorgit posant en valor la interacció comunitària. "Amb la pandèmia, la gent s’ha adonat que la trobava a faltar. L’auge de les apps no pot substituir l’experiència social completa", defensa, resumint la veu de tot el sector, Jorge Bordas, director del grup Costa Este, a càrrec de les discoteques Opium i Pachá, al front marítim, i Bling Bling, al carrer de Tuset. Es veu d’una manera semblant des d’un altre punt del circuit nocturn, la sala Apolo, ja que el seu director, Albert Guijarro, posa l’accent en la comunicació. "Anar a una sessió de club amb un dj que crea la seva obra i un públic expressant-se amb el ball, crea un diàleg i una noció de comunitat". Diferents públics Però, ¿de què parlem, quan parlem de la nit a Barcelona? Una diferència respecte a altres temps és la diversificació i la fragmentació de la realitat, que té estils molt diferents entre clubs i zones. Una cosa és el passeig marítim, al costat del Port Olímpic, on Opium, Shoko, Carpe Diem i l’etern i canviant Pachá operen amb clienteles amb un 60% de guiris. Una altra, a la Tuset street, de públic més autòcton (creuat amb exemplars Erasmus), que viu una nova joventut i en la qual, a l’ombra del clàssic Sutton i del ja assentat Bling Bling, han emergit noves ofertes, com La Biblio. No gaire lluny, un altre nom venerable, Luz de Gas, i uns carrers més a baix, ja a l’Eixample, el juvenil Twenties, que ocupa el local del dels vuitanta Nick Havanna. Després, tant l’Apolo com el Razzmatazz, unes sales de concerts amb una potent oferta de club, són epicentres que concentren multituds (també locals de la seva àrea d’influència, com Laut, Wolf i Vol). A la plaça Reial hi ha el Jamboree i el Club Sauvage, ex Sidecar, i al Raval, La Paloma, feliçment recuperada. Una altra esfera és la llatinoamericana, amb places com Antilla, a l’Eixample, i sales del barri del Clot com La Oficina. Tot això, i més, configura un circuit en el qual no entren en escena nous locals i on, a tot estirar, una marca és substituïda per una altra. ¿Què comparteixen aquestes zones? Primer, un nivell d’exigència a l’alça. "Ara ja no val amb posar un dj, sinó que s’ha d’oferir una experiència amb posada d’escena i espectacle, com veiem en els megaclubs d’Eivissa i Las Vegas", explica Jorge Bordas. "Avui la gent té més coneixement sobre l’oci internacional", apunta Robert Massanet, director de Sutton. "Exigeix més en tecnologia, serveis i espectacularitat". A Tuset, el públic local hi acudeix ara més aviat que abans de la pandèmia. "Abans, fins a les dues de la matinada teníem poca gent, però ara a partir de les dotze ja estan fent cua", afegeix Massanet. Una altra cosa ben diferent és la moda actual d’anar a prendre alguna cosa a la tarda i l’emergent "oci diürn i a l’aire lliure, amb gastronomia", afegeix Bordas; com a exemple, el flamant local Bastian Beach, que està situat al davant de l’hotel W, al barri de la Barceloneta. Més compromís Però si hi ha una clau compartida que distingeix l’oci nocturn actual és la sensibilitat per garantir la seguretat a la clientela amb protocols per a assetjaments, violència de gènere i LGTBI-fòbica, a més de polítiques inclusives. Les sales Razzmatazz i Apolo disposen de punts liles. "Aquest és un canvi molt fort, sí. Algunes discoteques ho fan de mala gana, o per obligació, perquè després la seva dinàmica i la seva publicitat no tenen res a veure amb això", fa notar Albert Guijarro, de l’Apolo. Sigui per vocació, o no tant, el cert és que ja sembla difícil esquivar aquesta perspectiva. L’Apolo ofereix totes les nits els serveis d’una psicòloga vinculada a l’Observatori contra l’Homofòbia per atendre assetjaments i situacions violentes, i organitza "cursos sobre feminisme i patriarcat per a tot el personal". La màxima és "que tothom es pugui sentir segur i divertir-se sense molestar ni ser molestat". Guijarro situa la sala en una dimensió alternativa de l’oferta nocturna. "No ens identifiquem gaire amb el concepte de ‘la nit’. Som més cultura de club". Però es tracta d’una conscienciació "que tot el sector té molt clara", remarca Jorge Bordas. "Casos com el de Dani Alves ens esquitxen una mica a tots. No n’hi ha tants, però, quan es es produeixen, es fan mediàtics". El 2018, l’ajuntament va elaborar el protocol No callem, contra assetjaments i agressions en l’oci nocturn, assenyalat com a crucial en l’episodi d’Alves, que va tenir lloc en una zona reservat del Sutton. Massanet, director d’aquesta sala, recorda que al seu dia va participar en l’elaboració del reglament. "Sutton és part activa d’aquest protocol de seguretat. Per a nosaltres és molt important que els clients sàpiguen que estan en un espai segur i de qualitat". Festes de col·lectius Connectada amb aquesta realitat està la proliferació de festes vinculades a col·lectius que tenen a veure amb la comunitat LGTBIQ+ o FLINTA (sigles en alemany de dones, lesbianes, intersexuals, no binàries, trans i agènere). "A Barcelona hi ha bàsicament les mateixes sales que quan jo tenia 18 anys, i la renovació està sobretot en les festes, moltes en clau queer organitxades per col·lectius", explica Patrizia di Filippo, periodista col·laboradora d’aquest diari, que ara en té 29 i cita exemples com Me siento extraña, a Upload (Poble Espanyol), i Churros con chocolate, a l’Apolo. La periodista i gestora cultural Aïda Camprubí parla de "politització de la nit" perquè "ja no se surt tant a lligar, sinó més aviat a connectar", perquè s’entén el club com a "lloc de trobada i un nucli cultural". Es tracta, afegeix, de "trencar l’estigma de la nit com a espai dolent de gent perduda". Però de festes n’hi ha de tota mena, i són estables en sales de diversos estils, per incidir en la idea de multiplicitat de perfils (humans, ideològics, musicals). a l’Apolo, per exemple, hi ha reggaeton i perreig els dimecres amb la marca Bresh, o pop i dance amb públic universitari els dijous amb MilkShake. Moltes nits a càrrec d’operadors externs "que funcionen gairebé com a socis, família, perquè estem tots al mateix barco", comenta Albert Guijarro. A Razzmatazz, la festa Dirty, els dimecres, anuncia "pop sense prejudicis, balls despendolats, disfresses i moltes ganes de partir la setmana en dos", mentre que Fuego, els divendres, tanca files amb l’electrònica i les músiques urbanes "amb un públic inclusiu i obert de mires". Cada nit,una pel·lícula diferent, reflex d’aquesta foto general tan parcel·lada. "En l’època de Studio 54, als anys 80 i 90, no hi havia internet, no es compartia tanta música i hi havia onades més concretes. Ara pots estar connectat amb moltes branques musicals de tot el món, amb la influència afegida de les migracions i diàspores", explica Aïda Camprubí, que veu, en la parcel·la més alternativa de la nit, més alliberament de complexos i més llibertat de moviment. "Abans això anava de senyors que no ballaven, però ara hi ha més dones, i el col·lectiu queer. Es balla més i es té la seguretat que ningú vindrà a tocar-te el cul ni a molestar-te". Ganes de festa La nit barcelonina es refresca i practica noves formulacions conformes amb el signe dels temps, i es diria que ho fa forçant les seves pròpies costures, ja que amb prou feines irrompen sales noves al 100%, que no siguin recanvis amb nova marca. No com a Madrid, "on cada sis mesos obre un local i la gent surt a descobrir-lo", indica Jorge Bordas. El sector sospira per una política de llicències més oberta. "Que es puguin obrir més locals, potser no al centre de la ciutat, però que l’oferta es reparteixi més", diu Robert Massanet, de Sutton, que veu senyals esperançadors en l’actual equip municipal, "més obert a entendre que hi ha necessitat de locals d’oci per una qüestió social i cultural, però també econòmica". Es perceben les ganes de festa i socialització, que avui col·lideixen amb la creixent sensibilitat veïnal sobre sorolls i altres molèsties. Però, a l’espera que es resolgui o no l’equació, està clar que apps com Tinder no han pogut acabar amb la cita col·lectiva sota la bola de miralls.

Molt més que festa: les discoteques de Barcelona reneixen

El sector de l’oci nocturn reclama a l’ajuntament que doni més llicències per obrir locals i, així, «repartir més l’oferta»

Els locals han implantat protocols contra l’assetjament, la violència de gènere i la LGTB fòbia. Alguns tenen psicòleg

Aquests locals, que abans de la pandèmia semblava que desapareixerien, ressorgeixen com a llocs de trobada i de connexió comunitària

El més llegit