‘Lady Macbeth de Mtsensk’, assassinats i sexe al Liceu

¿Seria possible empatitzar amb tres assassinats? ¿I si algú fos empès a cometre’ls per culpa d’un entorn asfixiant, violent i degradant que deixa com a única via de llibertat aquesta, la de realitzar els crims més horribles? Lady Macbeth de Mtsensk, la segona i última òpera de Dmitri Xostakóvitx, "manté una força de denúncia des del dia que es va escriure i ens permet veure el que suposa el masclisme i el patriarcat en la nostra societat". Paraules d’Àlex Ollé, el director d’escena encarregat de conduir aquesta obra al Liceu. Una producció pròpia del reconegut teatre líric barceloní que és el punt de partida de la temporada 2024-2025, any en què es compleix un quart de segle de la reobertura d’aquesta institució. Sara Jakubiak, en el paper de Katerina, i Pavel Černoch, en el de Serguei, protagonitzen aquesta òpera, que es va estrenar el 2001 "però que era necessari tornar a representar", detalla Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu. Sota la batuta de Josep Pons, Jakubiak i Černoch posen veu i cos a dos personatges que busquen remoure l’espectador. "En la biografia de l’autor hi ha una voluntat explícita que, tot i que no estiguis d’acord amb els assassinats, puguis empatitzar amb Katerina i amb els actes que acaba cometent", explica Ollé. Una obra que posa el focus en la decadència de la societat del moment i que, malgrat ser publicada el 1936, "lamentablement continua sent vigent". Es tracta d’una peça exigent, que demana cantar i actuar mentre es realitzen escenes de violència, assassinats i sexe. "Per aconseguir-ho necessites bons cantants, però també bons actors", afirma el director. Per a Pavel Černoch, és la tercera vegada que interpreta el personatge de Serguei, i aquesta experiència és molt enriquidora. En canvi, per a Sara Jakubiak suposa el seu debut com Katerina, personatge que afirma que l’ha fet mirar-se "molt cap a dins". Un dels elements més impactants d’aquesta obra és l’escenografia, que queda en mans d’Alfons Flores. Una sèrie de plafons mòbils, concebuts com les presons físiques i socials que porten Katerina a l’extremisme més humà i primitiu. L’escenari està cobert amb una piscina que té capacitat per a 10.000 litres d’aigua, creat a partir d’un sistema sostenible que aprofita les aigües freàtiques del Liceu. "L’aigua vol ser la representació de l’estat d’ànim de la Katerina, que no veu cap altra sortida i la seva única manera d’alliberar-se és matar allò que no li permet viure", explica Flores. Aquestes aigües passaran per un procés de tractament i desinfecció i es mantenen en un circuit intern per evitar malgastar-la. Llibre divulgatiu A més de l’estrena de l’òpera, ben aviat sortirà a la venda el llibre Òpera manual d’instruccions. Lady Macbeth de Mtsensk, que recull en 180 pàgines una sèrie d’entrevistes realitzades a Àlex Ollé, en les quals explica tot el procés de creació, des de l’encàrrec de l’obra fins a la posada en escena. "Dibuixos del vestuari, plans dels llums, partitures, anotacions i fins i tot un desplegable de les etapes per explicar al públic, amb una voluntat divulgativa, com s’organitza tot", assenyala Ollé. L’obra es podrà veure del 25 de setembre al 7 d’octubre al Liceu de Barcelona, on l’últim dia de representació es realitzarà una funció exclusiva per a la comunitat Under35, que s’engloba dins de la campanya Vibe35, un festival de programació per a joves amb edats d’entre 18 i 35 anys promoguda per l’Auditori, el Liceu, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya.

‘Lady Macbeth de Mtsensk’, assassinats i sexe al Liceu

El teatre estrena temporada el 25 de setembre amb la nova producció de l’artista en residència Àlex Ollé, amb el director Josep Pons, en una adaptació de l’òpera de Dmitri Xostakóvitx.

El més llegit