Richard Gere i el director Paul Schrader van construir el 1980 una de les fantasies més assentades en l’imaginari de la generació X, la de l’home jove que viu de mantenir relacions amb dones grans, adinerades, atractives i sexualment disposades a descobrir cada porus corporal que amagui un plaer inesperat. La pel·lícula es deia American gigolo i, tot i que era un thriller, els boomers s’oblidaven de la identitat de l’assassí per idealitzar-se a si mateixos vestits d’Armani, al volant d’un Mercedes Benz, coquetejant amb la cocaïna i escoltant cançons de Blondie a l’encontre de dones disposades a resoldre’ls el present i potser el futur. Per assemblar-se a Richard Gere, la trenca d’aquella Espanya renascuda convidava a renovar una mica més que el fons d’armari. "Es el fin del invierno, / iré cerca del mar. / Vestiré como un dandy, / daré largos paseos, / pensaré en los detalles / de mi próximo plan" (Oscuro affaire, Radio Futura, 1984).