Una bellesa infernal

"No vaig néixer per ser Alain Delon. Hauria d’haver mort fa molt temps. Se’n diu destí", va afirmar Alain Delon el 2018 en un especial de la revista Paris Match. Tot i que el seu pare va ser director d’un petit cine, res apuntava que Delon conqueriria la gran pantalla. Res excepte el seu físic, que li va atorgar durant anys el títol de l’home més guapo del món i li va obrir les portes del setè art. Galà per excel·lència durant dècades, l’actor feia temps que estava malalt. Tenia un limfoma i va ser víctima d’un accident cerebrovascular el 2018. La malaltia i les desavinences familiars van acabar enfosquint els seus últims anys de vida. Els seus tres fills, Alain Fabien, Anouchka i Anthony, van anunciar ahir "amb una profunda pena" que el seu pare havia mort "serenament" a mitja nit, envoltat de la seva família a la seva casa de Douchy, al centre de França. En el comunicat, enviat a l’agència francesa AFP, van demanar "respecte a la intimitat en aquest moment de dol extremadament dolorós". Una vida de pel·lícula Alain Fabien Maurice Marcel Delon tenia quatre anys quan els seus pares es van divorciar. La seva mare el va deixar a càrrec d’una mainadera que estava casada amb un guàrdia a la presó de Fresnes. "Vaig fer la primera comunió a Fresnes, vaig passar part de la meva joventut en els confins d’aquella presó", explicava Delon en una entrevista. Després de créixer a la presó es va educar en un internat, però la seva infància entre esbirros va marcar el seu caràcter rebel i va acabar expulsat de sis centres. Als 14 anys va deixar els estudis i es va posar a treballar en una botiga familiar de delikatessen a Bourg-la-Reine. Als 17 anys es va allistar a la Marina, però el van enxampar robant equips de ràdio i el van enviar a la guerra d’Indoxina, en la qual França anava perdent. Allà va descobrir el seu amor pel cine i es va enamorar de Jean Gabin, però la seva rebel·lia li va impedir estar molt temps entre soldats. El van expulsar per haver llançat un cotxe a una rasa. Poder de seducció Al tornar a França, passejant pels carrers de Pigalle, es va adonar del seu poder de seducció. Precisament van ser la seva bellesa i el seu poder d’atracció els que li van obrir la primera porta al cine. Una nit a Saint-Germain-des Prés va seduir Brigitte Auber, una actriu popular de l’època i deu anys més gran que ell. La segueix fins a la Costa Blava, on es convertirà en l’amant d’una altra actriu, Michèle Cordoue, tercera dona del director Yves Allégret. Allà començaria la seva carrera. Alain Delon va participar en més d’un centenar de pel·lícules des de la seva irrupció a la gran pantalla el 1957. Era pur instint. S’enorgullia de no haver treballat mai la tècnica i de recolzar-se en el seu carisma, una barreja única de bellesa incandescent i fredor trencadissa. "Alain Delon no és un actor normal. És objecte de desig. Ni tan sols és sexi, ni masculí, ni femení: és una bellesa infernal", destacava l’actor Vincent Lindon en un documental l’any 2012. De la mateixa manera que va ser idolatrat, Delon també va ser molt criticat. El seu ego i caràcter antipàtic per a alguns, la seva mania de parlar en tercera persona i les seves amistats, com el líder de l’extrema dreta Jean-Marie Le Pen, li van generar problemes durant la seva carrera. L’estiu passat, els seus tres fills van presentar una denúncia contra la seva dama de companyia, Hiromi Rollin, de vegades descrita com la seva parella, sospitant un abús de debilitat. El vincle familiar es va complicar quan els fills es van denunciar entre ells per desatendre l’actor després que patís un vessament cerebral. El 2019 va rebre la Palma d’Or honorífica de Cannes i va afirmar: "És una mica com un homenatge pòstum, mentre encara soc viu".

El més llegit