¿Amb quin Delon ens hem de quedar? ¿Amb l’assassí hieràtic d’El samurai (1967), una de les obres mestres policíaques de Jean-Pierre Melville, tan influent avui dia, o amb l’exaltat garibaldino Tancredi Falconeri d’El gatopardo (1963), una altra obra mestra, en aquest cas de Luchino Visconti? ¿Amb el jove que busca feina a Milà a Rocco y sus hermanos (1960), la seva altra gran col·laboració amb Visconti, impecable melodrama social, o amb l’ambigu i seductor Tom Ripley d’A pleno sol (1960), una de les millors adaptacions de la novel·la de Patricia Highsmith? ¿Amb la seva composició de Ramón Mercader a El asesinato de Trotsky (1972), de Joseph Losey, o amb el seu fascinant treball en un altre film del mateix director, Senyor Klein (1976), en el paper d’un ciutadà parisenc en plena ocupació nazi a qui confonen amb el seu doble d’origen jueu?
Alain Delon, més que un mite
Visconti, Losey, Antonioni i Melville van ser alguns dels seus directors de capçalera. El llegendari actor, mort ahir, va ser estrella comercial, presència fonamental en el cine d’autor i icona del ‘polar’ francès.

Temes:
El més llegit
- La jove de l’Hospitalet presa set anys a Oman torna a casa
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- Catalunya ultima un pla per fitxar científics dels EUA
- La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- De fabricar energia a fabricar cultura