Alain Delon, més que un mite

Visconti, Losey, Antonioni i Melville van ser alguns dels seus directors de capçalera. El llegendari actor, mort ahir, va ser estrella comercial, presència fonamental en el cine d’autor i icona del ‘polar’ francès.

Alain Delon, més que un mite

¿Amb quin Delon ens hem de quedar? ¿Amb l’assassí hieràtic d’El samurai (1967), una de les obres mestres policíaques de Jean-Pierre Melville, tan influent avui dia, o amb l’exaltat garibaldino Tancredi Falconeri d’El gatopardo (1963), una altra obra mestra, en aquest cas de Luchino Visconti? ¿Amb el jove que busca feina a Milà a Rocco y sus hermanos (1960), la seva altra gran col·laboració amb Visconti, impecable melodrama social, o amb l’ambigu i seductor Tom Ripley d’A pleno sol (1960), una de les millors adaptacions de la novel·la de Patricia Highsmith? ¿Amb la seva composició de Ramón Mercader a El asesinato de Trotsky (1972), de Joseph Losey, o amb el seu fascinant treball en un altre film del mateix director, Senyor Klein (1976), en el paper d’un ciutadà parisenc en plena ocupació nazi a qui confonen amb el seu doble d’origen jueu?