De lluitador a rei de la comèdia

Si vostè va veure l’última cerimònia d’entrega dels Oscars, segur que recorda l’aparició en pantalla de John Cena (West Newbury, Massachusetts, 1977). A meitat de la gala, per presentar l’entrega de l’estatueta al millor disseny de vestuari, va aparèixer sobre l’escenari aparentment despullat, amb només unes sandàlies Birkenstock. Lluïa el mateix físic oliós i absolutament gegant que acostuma a exhibir sobre el ring, en els espectacles de lluita lliure que protagonitza des de fa dues dècades. Mentre pronunciava un parell de frases enginyoses, va fingir eficaçment que se sentia humiliat per la situació, malgrat que ell tenia millor aspecte en pilotes que la majoria d’assistents vestits. Dwayne The Rock Johnson, també presentador d’un premi durant la nit –el que corresponia a la millor pel·lícula internacional–, va ocupar l’escenari uns minuts després per dir alguna vaguetat sobre el poder del cine com a llenguatge global; unes paraules que, per descomptat, ni vostè ni ningú més ja recorden. Des que Hulk Hogan va intentar emprendre la carrera com a actor a bord de pel·lícules com Gremlins 2 (1990), a Hollywood s’han mostrat disposats a proporcionar l’estrellat cinematogràfic a lluitadors de wrestling, però amb restriccions: només un d’ells pot ostentar-lo en un moment donat, i sembla que és Cena. Durant molts anys, Johnson va aconseguir i mantenir un èxit espectacular gràcies, per exemple, a diverses pel·lícules de la saga Fast & Furious, tant èxit que fins i tot va arribar a plantejar-se la possibilitat de presentar-se com candidat a la presidència dels EUA. No obstant, recentment la seva figura sembla que ha començat a perdre certa brillantor a causa de la seva participació en pel·lícules terribles, fracassos de taquilla i rumors que l’acusen de ser una presència tòxica en els rodatges. En canvi, Cena, com qui diu, acaba d’arribar, i encara no ha sigut esquitxat pels perills derivats de la sobreexposició ni per un excés d’expectatives que s’hagin posat sobre ell. L’any passat va aparèixer en ni més ni menys que sis pel·lícules, entre elles Barbie, en la qual va donar vida a l’inoblidable home-sirena Kenmaid. I aquesta setmana està d’estrena per partida doble: d’una banda és el coprotagonista de Jackpot!, comèdia dirigida per Paul Feig –al seu dia va ser responsable de La boda de la meva millor amiga (2011) –i que acaba d’estrenar Amazon Prime. Transcorre en un futur en què qualsevol persona pot aconseguir el premi gros de la loteria si assassina el legítim guanyador. D’altra banda, té un hilarant paper com a convidat en la tercera temporada d’una de les sèries de moda, The Bear, que ja està disponible a Disney Plus. Domini del ritme còmic El que més crida l’atenció de Cena és que els seus registres actorals no estan supeditats al seu volum corporal. Si Johnson va buscar el seu lloc en el terreny de la comèdia abans de reafirmar-se com a heroi del cine d’acció gràcies a títols com San Andreas (2015) i El rascacielos (2018), ell va seguir una trajectòria inversa: primer va fracassar en l’intent d’incorporar-se al planter d’homes durs de Hollywood a través d’actioners com Persecución extrema (2006) y 12 assalts (2009) –¿algú les recorda? ¿Ningú?–, abans de revelar-se com un intèrpret d’inapel·lable vis còmica a través del seu treball en pel·lícules com Y de repente tú (2015), #Sexpact (2018) i, sobretot, la sàtira del cine de superherois L’esquadró suïcida (2021), dirigida per James Gunn. En aquesta última pel·lícula va interpretar tan bé un justicier hiperviolent i feixista anomenat Peacemaker que va tornar a tenir l’oportunitat de fer-ho al capdavant de la sèrie El Pacificador, que ja té la segona temporada en fase de preproducció. La seva eficàcia l’àmbit de l’humor es fonamenta en un evident domini del ritme còmic i, sobretot, en la seva total disponibilitat aa l’hora d’interpretar situacions ben fastigoses : en una escena de la recent Ricky Stanicky (2024), Cena apareix llepant whisky d’un terra molt brut disfressat de Britney Spears. Cal veure’l per creure-ho. Malgrat la seva ascendent trajectòria cinematogràfica, Cena encara no ha deixat la lluita lliure –va començar a aixecar pesos quan era preadolescent i després va decidir seguir una carrera en culturisme–. Té previst fer-ho el 2025, amb 48 anys i gairebé 3.000 combats a la seva esquena. Quan ho faci, això sí, haurà de continuar lluitant. Perquè Hollywood ha obert la porta a un altre vell campió de la lluita lliure, Dave Bautista, que fins a la data ja ha exercit de justicier en l’Univers Marvel: malvat en la saga Dune i replicant en Blade Runner 2049. I dels dos, com diem, només en pot quedar un.

El més llegit