Stax, glòriai ¿conspiració?

El docusèrie ‘Stax. Soulsville U.S.A.’, disponible a Max, reconstrueix un capítol sagrat de la música popular i compra la tesi que el segell de Memphis va ser víctima d’un complot blanc contra l’èxit negre.

Stax, glòriai ¿conspiració?

Stax. Soulsville U.S.A. atorga una veu preponderant a Al Bell, circumstància que el capitost del segell discogràfic aprofita per presentar-se com a profeta del capitalisme negre amb consciència racial i víctima de l’establishment blanc. La literatura prèvia (per exemple, Sweet soul music, de Peter Guralnick, 1986), permet detectar que la sèrie documental dirigida per Jamila Wignot ofereix un relat de línia massa definida sobre Stax. En especial, sobre la seva caiguda a cavall de 1975 i 1976, atribuïda per Bell a tripijocs del poder blanc per enfonsar la companyia. Ningú li porta la contrària. El poder blanc era capaç d’això i de coses molt pitjors contra els negres. Però Stax s’havia embarcat en projectes megalòmans; havia contractat artistes esbojarrats mentre era denunciada per impagament per la seva superestrella, Isaac Hayes; s’havia empenyorat fins a les celles i tenia un fangar per comptes.