Toni Hill busca Judes a la vall de Boí

Fa un any, en L’últim botxí, Toni Hill (Barcelona, 1966) regalava al lector un malvat ben original, un psicòpata i assassí en sèrie instal·lat a la capital catalana que matava les seves víctimes amb un garrot vuitcentista perquè, segons ell, s’ho mereixien. Davant seu, la criminòloga Lena Mayoral, psicòloga, com el seu creador, que li havia de fer front. Va ser un dels thrillers de l’estiu. Ara, l’autor de Tigres de vidre, un dels noms indiscutibles del noir autòcton, ha tornat amb els dos protagonistes en La hora del lobo (Grijalbo), segona entrega d’una benvinguda trilogia, el títol de la qual, inspirat en la pel·lícula de terror homònima d’Ingmar Bergman, apel·la al "temps que separa la nit de l’aurora, quan la majoria de la gent mor". En el primer llibre, que Hill va escriure sense pensar que tindria continuació, es va acostar al concepte de justícia. En el futur tercer, revela, tractarà del rancor. Aquí és el concepte de la traïció, les arrels de la qual arriben al bíblic Judes Iscariot, que va entregar Jesús per 30 monedes de plata, el que domina una acció que es trasllada a la vall de Boí, al Pirineu català. És en un dels petits pobles on es refugia i s’instal·la la Marta amb el seu fill de 8 anys, Daniel, que desapareix la nit en què ella és escanyada a casa seva. Set anys després, un noi de 15 anys, la mateixa edat que tindria el Daniel, és trobat assassinat a l’església amb tres ics marcades. No serà l’últim. Mentrestant, una terrorífica secta de Judes mou els fils en absolut secret i un grup d’amics adolescents juguen a convocar fantasmes amb una ouija. (Sí, el jove Hill, que avui no creu en fantasmes, també va fer espiritisme, confessa amb un gran somriure. "No va passar res de res. Però és una manera de bregar amb el tema de la mort quan ets jove".) La paraula ‘traïció’ s’utilitza poc "Al llarg de les nostres vides, tots en algun moment hem sigut traïts o hem traït algú –explica Hill en l’entrevista–. La paraula traïció té tanta força i contundència que per això no s’utilitza gaire. Hi passa el mateix que amb el maltractament, que abans no es verbalitzava mai però això no volia dir que no n’hi hagués. De traïcions n’hi ha, encara que ningú en parli. Dona molt joc, Judes, el que senten els adolescents de la novel·la, o la traïció a un mateix, que exemplifica el mateix Verdugo a la presó quan es pregunta qui és, com és i què vol fer. La veritat despullada és que ell i molts psicòpates busquen una coartada per explicar per què maten. Ell es diu que fa justícia, que castiga infidels o elimina prostitutes, però senzillament li agrada matar". Per això, la protagonista, una criminòloga autora de best-sellers de true crime que manté una relació amb el subinspector dels Mossos Javid Jarque, defensa que "en els casos de psicòpates la reinserció és molt difícil". "Potser es reprimiran més o menys temps –afegeix–, però sempre ho tornaran a fer. Tots els experts coincideixen en això". Portar-lo a la pantalla El Verdugo, un personatge que ja ha despertat l’interès de portar-lo a la pantalla, coincideix a la presó amb el Gusano, un violador i assassí de nenes. "Intento que en algun moment el lector senti la seva por, perquè els perdi el respecte i vegi que tenen un costat vulnerable, que no són superhomes", explica l’autor de L’obscur adeu de Teresa Lanza. Són individus concrets que encarnen el mal, però en La hora del lobo, afegeix, també "hi ha un mal més difícil de combatre, amb més poder i que es dispersa en molta més gent que no ens pensem; és un mal que pot ser per tot arreu perquè no saps qui és membre d’aquesta secta". "La figura del llop –explica Hill– encaixava bé amb el medi rural i amb l’ambient claustrofòbic de la pel·lícula de Bergman. Alhora és interessant perquè aquest animal és el dolent en tots els contes i, en canvi, ara és una espècie protegida, un animal que mata per instint. A més, aquella hora del llop nocturna em permetia estructurar la novel·la de manera natural". El també creador de l’inspector Héctor Salgado celebra que el gènere negre hagi assolit "una veu pròpia i un estatus". "Sempre ha sigut popular, però avui, gràcies en part a les llibreries i als mitjans de comunicació, s’ha establert com un gènere que no té res de menor. Hi ha molts més autors i si durant anys la gent consumia moltes novel·les d’autors anglosaxons, francesos o nòrdics, em sembla que ara prefereixen clarament l’autor espanyol –opina–. Els gèneres funcionen quan se’ls respecta. Al contrari del que deien alguns, no és fàcil escriure gènere. Vols aconseguir que la novel·la enganxi i que el lector empatitzi amb els personatges, com en qualsevol llibre, però has de mostrar el còctel perquè sembli que això no s’ha explicat abans". És el que va aconseguir amb el seu Verdugo.

Toni Hill busca Judes a la vall de Boí

L’escriptor barceloní aprofundeix en el tema de la traïció a ‘La hora del lobo’, segona entrega de la trilogia protagonitzada per la criminòloga Lena Mayoral i el seu antagonista, l’assassí en sèrie ‘el Verdugo’. En un petit poble un adolescent apareix assassinat.

El més llegit