Espies de novel·la a la Síria en guerra

David McCloskey va ser analista de la CIA i va treballar des de Damasc, la capital siriana, fins un mes abans que el 2011 esclatessin les protestes contra el règim totalitari de Bashar al-Assad durant la Primavera Àrab. Feia informes per al president dels EUA i alts càrrecs del Govern. Tres anys després, l’ara escriptor confessa que va abandonar Langley perquè ni a ell ni a la seva dona els agradava viure a Washington DC. Va deixar l’agència i va saltar a l’empresa privada (un gegant de la consultoria) fins que es va atrevir amb la novel·la d’espies. Des del seu ranxo familiar a Dallas parla per videoconferència sobre el seu debut Estación Damasco (Salamandra), un thriller ambientat a la Síria dels primers anys de devastadora Guerra Civil, del 2011 al 2013, on combina els meticulosos mètodes de treball de la CIA en una història on no falten les mentides, les tortures, les matances amb armes biològiques o els atemptats contra el dictador. "Veient la guerra a Síria he sentit tristesa –admet-. És una gran tragèdia per al poble. Geoestratègicament pots pensar si els EUA hi havien d’intervenir més o menys, si havia de desfer-se del Govern d’Assad i imposar-ne un de diferent. Però cada cop m’interessen més les històries humanes, els centenars de milers de morts, els milers de desapareguts en camps d’internament, els desplaçats, refugiats i exiliats, que s’hagin destruït la majoria d’infraestructures, que el 80% de la població estigui en la pobresa... Em preocupa que s’oblidi o minimitzi. Prefereixo reflexionar sobre les tragèdies humanes que Occident ha oblidat". Un club de lectura d’espies En línia amb la novel·la d’espionatge contemporània que explica amb títols com Soy Pilgrim de Terry Hayes (que acaba de publicar El año de la langosta), o la sèrie Caballos lentos, de Mick Herron Estación Damasco està protagonitzada per l’agent de la CIA Samuel Joseph, que capta com a talp Mariam Haddad, funcionària pròxima al cercle íntim d’Assad. L’entrena, la intenta protegir, s’enamora d’ella... McCloskey va créixer llegint novel·les d’espies, amb Charles McCary i John Le Carré com els seus "fars de referència" i li agraden Tom Clancy, I. S. Berry, Jason Matthews o David Ignatius. "Però la majoria d’espies no llegeixen novel·les d’espies –somriu, malgrat que l’exdirector de la CIA David Petraeus digués de la seva que era la millor que havia llegit...–. Els semblen que no reflecteixen la seva realitat. A la CIA hi ha un grup d’escriptura creativa que es diu Tinta invisible. Una amiga hi va estar sis mesos i ni escrivien ni llegien novel·les d’espies, només de ciència-ficció, històrica, romàntica... Si un busca autenticitat, James Bond no és l’adequat". No estranya així que a la seva novel·la intenti rebatre "la idea que els que treballen a la CIA tenen una vida de superherois, que tots són guapíssims i tot són persecucions de cotxes. La realitat no és aquesta. La majoria és gent normal i corrent, discreta, que no encaixa en els arquetips". "La feina és interessant. Et demanen que detectis, avaluïs, reclutis o perfeccionis altres agents. I a alguns se’ls demana que creïn relacions íntimes i personals amb persones i que les manipulin i convencin per fer una cosa que és perillosa per a elles i les seves famílies, una cosa que pot portar-los a l’execució, la tortura o la presó. Aquesta feina implica entendre molt bé les persones, què els pot moure a prendre aquestes decisions tan difícils", explica. McCloskey no va ser agent de camp i la Síria en què va viure i va treballar fins al 2011 "era bastant segura malgrat ser un estat policial". "Sabies que et seguia gent de la Mujabarat (agència d’intel·ligència), però només em vaig sentir en perill una vegada que vaig viatjar a una ciutat del sud on no hi havia estrangers i vaig notar que no era benvingut i que podia posar-me en problemes", reconeix. Tot i que opina que "la Primavera Àrab no es podia preveure", sí creu que "hi havia indicis. Durant dècades de Govern autoritari dels Assad el poble va interioritzar que no podia sortir al carrer a protestar o manifestar-se ni podien demanar drets polítics perquè s’arriscaven a conseqüències dramàtiques. Però milers de sirians van canviar d’opinió el 2011 i van decidir esfondrar el que anomenaven el mur del terror. Tenien molts joves, una economia estancada i controlada pels Assad. I unes forces de l’ordre repressives que era de les poques institucions eficaces. La gent es va resistir a l’autoritat per ira o desesperació. Tot això va encendre la flama de la insurgència". Armes químiques contra civils Segons McCloskey, l’atac d’Assad amb gas sarín contra la població el 2013 "va mostrar el seu menyspreu envers la població i la vida humana, el seu egoisme, avarícia i la corrupció que caracteritza el règim". Però considera que no s’ha d’oblidar "l’extermini indiscriminat amb armes convencionals que han destruït zones com Alep, convertit en pols amb bombes de barril, que ho arrasen tot, llançades des d’helicòpters". Assumeix que "l’odi genera odi". "Hi ha gent que disfruta de la violència. En el règim sirià hi havia un bon grapat de sàdics i van creure que la solució era l’extermini", afirma enllaçant amb la guerra a Gaza. "L’única sortida que Netanyahu i part del seu gabinet veuen per acabar amb el conflicte és matar tants membres de Hamàs, o si som cínics, tants palestins com sigui possible. Un interrogador d’un terrorista palestí capturat fa vint anys li preguntava: ‘¿Què intenteu aconseguir? No aconseguireu que ens n’anem, no podeu guanyar’. I el palestí li va contestar: ‘No es tracta de guanyar sinó que vosaltres patiu’. L’objectiu és que l’altre pateixi". El retorn de Trump Ara, respecte al possible retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, l’exanalista creu que "les relacions entre Rússia i els Estats Units passen per Ucraïna" i es pregunta "si va de farol o és veritat que si torna a ser president aixecarà bandera blanca i dirà a Putin que faci el que vulgui: ‘deixem que ucraïnesos i russos ho resolguin entre ells, deixem d’enviar xecs i armes i deixem d’influir, deixem que se n’encarreguin els europeus’". En qualsevold els casos, els seus auguris no són bons. "La partició d’Ucraïna es consolidarà i si no és conquerida pels russos perdrà control polític sobre part del país a favor de Rússia. Crec que Putin continuarà buscant noves víctimes a l’est d’Europa fins que algú li pari els peus. Si els EUA redueixen el seu suport, els russos buscaran altres objectius. No sé fins on podrien arribar si ningú els frena. Pinta malament per a Europa i per al món, fa por. S’assembla als anys 30 del segle XX. La història no es repeteix però rima geopolíticament". ¿Tercera guerra mundial? "Pot ser. Hi ha molts conflictes a escala global, a més d’Israel i Hamàs o Ucraïna, hi ha tot Pròxim Orient o la Xina i Taiwan". També l’espanta el desenvolupament de la intel·ligència artificial. "Sense entrar en la quantitat de treballs que es veuran afectats, cada cop hi ha més distància entre qui ordena una matança, els assassinats i els que l’executen. La IA va molt més ràpid del que em faria sentir còmode. I combinada amb la biologia sintètica, utilitzada per crear nous virus i bacteris immunes a la medicina humana, més transmissibles i letals, fa por. Soc pessimista, sí". McCloskey, que considera que el repte més gran avui per a la CIA, "que ha de ser apolítica, és que se l’estigui polititzant i utilitzant massa sovint com a arma". "Em preocupa també la incapacitat de saber què és veritat i què no ho és. La principal dificultat de l’agència és comunicar informació fidedigna als polítics americans que han de prendre decisions sobre el món".

Espies de novel·la a la Síria en guerra

David McCloskey, exanalista de la CIA i escriptor, publica ‘Estación Damasco’. El nord-americà opina que «si ningú li para els peus a Ucraïna, Putin buscarà nous objectius a l’est d’Europa».

El més llegit