Bob Marley, per la pau

Dos anys després de ser tirotejat a la seva pròpia casa i sobreviure a una bala al pit, Bob Marley va tornar a la seva Jamaica natal, i va abandonar el seu exili a Londres, on havia fugit de la violència que castigava l’illa caribenya. El que el va motivar a tornar va ser participar en el que es convertiria en el One love peace, l’històric macroconcert per la pau celebrat el 22 d’abril del 1978 a l’Estadi Nacional de la capital, Kingston. Un festival insòlitament impulsat per dos gàngsters rivals, Bucky Marshall i Claude Massop, líders de les dues principals bandes criminals de pistolers, que després de coincidir a la presó van decidir unir el país a través de la música convencent l’artífex de Get up, stand up i No woman, no cry de ser el cap de cartell d’una fita que va reunir 16 talents del reggae davant més de 30.000 persones. El guionista francès Loulou Dedola, també músic i fan del reggae, i el dibuixant italià Luca Ferrara tornen a formar tàndem per relatar al còmic Érase una vez en Jamaica (Flow Press), la intrahistòria que va fer possible aquell mític festival, batejat com el Woodstock del Tercer Món, en el qual Bob Marley va jugar un paper essencial i messiànic, reforçant el seu missatge rastafari de pau i fraternitat. Marshall i Massop pretenien destinar la recaptació a millorar les condicions de vida en els miserables guetos i legalitzar la marihuana. Abans de trobar-se a la presó, havien alimentat amb les seves respectives bandes una sagnant guerra civil als carrers; cada un era recolzat pels dirigents dels dos principals partits polítics del país, enemics jurats que pugnaven pel poder: Marshall, pel primer ministre Michael Manley, del socialista Partit Nacional del Poble (PNP), i Massop, pel líder de l’oposició Edward Seaga, del conservador Partit Laborista de Jamaica (JLP). El concert, que va començar a les cinc de la tarda, va reunir artistes com Peter Tosh, Jacob Miller, Dennis Brown, Big Youth, Beres Hammond, Culture, Junior Tucker i Ras Michael and the Sons of Negus, i va arribar al clímax amb l’actuació de Bob Marley junt amb la seva banda, The Wailers. Mentre cantava Jammin va cridar a l’escenari Manley i Seaga i, en un gest que passaria a la història de Jamaica, va unir les mans dels dos polítics amb les seves aixecant els braços sobre el seu cap. "Només vull estrènyer-los la mà i ensenyar-li a la gent que ho farem bé, que ens unirem, que ho farem bé, que he d’unir-nos", va clamar. Més tard, no obstant, diria: "Hauria d’haver-los matat a tots dos"... Per explicar la història, Dedola va viatjar a Jamaica per investigar i entrevistar-se amb alguns protagonistes o amb els seus familiars. Fins i tot es va atrevir a preguntar als baixos fons. El còmic, que aporta una playlist per escoltar durant la lectura, dona fe que aquell simbòlic gest i el mític concert només van aconseguir una pau efímera. Al cap de poc, la violència va tornar a prendre els carrers del país i en la campanya electoral del 1980 hi va haver 883 morts (500 més que l’any anterior). Morts prematures Els dos pistolers tampoc van viure gaire més. La policia va cosir el febrer del 1979 un desarmat Massop amb cent trets, 62 a les axil·les, perquè havia aixecat les mans en senyal de rendició; setmanes després, Marshall, que s’havia refugiat de la violència als Estats Units, va morir assassinat en una discoteca de Nova York. La mort prematura també li va arribar a Bob Marley, del qual a principis d’aquest 2024 s’estrenava el biopic Bob Marley, one love, dirigit per Reinaldo Marcus Green i protagonitzat per Kingsley Ben-Ad. El músic, refugiat en l’espiritualitat rastafari, va morir amb tan sols 36 anys, el 1981, per un càncer que es va negar a tractar.

El més llegit