Quan van aparèixer van ser tractats com una espècie de broma, però vuit anys i cinc àlbums després, Taburete és una banda assentada que ha sobreviscut al morbo i al prejudici. Es diria que, per tot això, els seus fans ho són si pot ser una mica més que la mitjana de supporters d’un grup, i es fan notar, i s’aixequen a cantar a plens pulmons la primera cançó (5 sentidos, la seva entesa amb el grup Dvicio), i que es noti el suport, com va passar ahir als jardins de Pedralbes, al festival Les Nits de Barcelona.
CRÍTICA
Taburete, diversió sense complexos

El més llegit
- Així s'ha jubilat un jove amb 23 anys gràcies a una argúcia legal
- Sant Adrià estrena un resort de luxe de 53.000 metres quadrats
- La identificació via mòbil amb el DNI virtual és vàlida a partir d’avui
- "Tenia 18 anys i vaig deixar seduir-me pels diners fàcils"
- El futur Hospi de Jordi Alba i Thiago Alcántara: objectiu, arribar a Primera Divisió