Evocant Freddie Mercury

Després d’un lapse de sis anys, tornen Obeses, aquest grup ideal per contrariar els que encara afirmen que la música en català sona tota igual. En L’ai al cor hi ha ecos de pop electrònic i so exotica, ressonàncies trobadoresques i un homenatge al cuplet, tot això amb aquest tarannà excèntric tan seu, amb els seus brots d’èpica rockera i les seves sanefes rococós. Un àlbum que es publica en dos temps: sis cançons ara (Sístole) i vuit més (Diàstole) que veuran la llum en una data encara per determinar, d’aquí uns mesos. Ho fan aconsellats per "la dinàmica de consum de la música actual", indica el seu cantant, guitarrista i compositor, Arnau Tordera. Vivim temps en què "tot sembla ser immediat" i "l’estela del que construeixes com a artista és relativament curta", cavil·la el músic de Tona (Osona), que veu en aquesta decisió editorial "l’oportunitat de donar més relleu i importància a cada cançó". Les al·lusions cardíaques del títol L’ai al cor, una "expressió catalana genuïna i meravellosa", que al·ludeix a la vida a la corda fluixa, a punt pel sobresalt, apunten a les circumstàncies de la banda, "que viu en una permanent incertesa". Obeses apunta en aquestes cançons a matèries tan actuals com el rol de l’IA en les nostres vides, cas del primer senzill del disc Amor artificial, una peça d’aires synth-pop dels vuitanta que fantasieja amb algoritmes que regeixen les nostres atraccions romàntiques. Tordera es confessa "devot de la tecnologia", si bé aquesta cançó "planteja preguntes", afegeix. "Estem construint una nova fe a què ens sotmetem sense conèixer totes les seves derivades". En un altre extrem sònic hi ha el tema La meva llengua, construït amb instruments tradicionals com la viola de roda, la gralla o el paner quadrat. Una peça en la qual situa la llengua catalana "com un patrimoni col·lectiu, no ja dels catalanoparlants, sinó de la humanitat". Amb tants pals i variables sonores utilitzades, aquest no sembla el grup més fàcil del món perquè l’imiti l’IA, que "no sabria com fer una cançó que soni a Obeses", observa Arnau Tordera. De fet, ¿on reposa la identitat d’aquesta banda? "És tan àmplia com puguem. Les cançons d’Obeses neixen de la voluntat de crear una experiència que ha de ser sempre diversa, rica i contrastada". A tot això, Arnau Tordera viurà un moment de glòria individual avui en el concert Clàssica a la platja, l’esdeveniment gratuït (vinculat a la Regata Cultural de la Copa Amèrica) que, a la platja de Sant Sebastià, protagonitzaran l’OBC i l’Orfeó Català (dirigits per Ludovic Morlot) i en el qual Tordera assumirà ni més ni menys que la interpretació de Barcelona, la fita olímpica de Freddie Mercury, en tàndem amb la soprano "estratosfèrica" Serena Sáenz. "Un privilegi i un repte, perquè és una peça de gran exigència vocal i complexitat tècnica", apunta Tordera, que no és dels que s’intimiden fàcilment. "Però interpretar una peça en la qual tothom té com a referència el millor cantant modern de la història és una cosa que m’impressiona, naturalment". A la platja, serà ell mateix, avança. "No faré de Freddie Mercury. Faré d’Arnau Tordera cantant una cançó de Freddie Mercury. La meva millor versió possible".

Evocant Freddie Mercury

Arnau Tordera, líder d’Obeses, viurà un moment èpic avui a la platja de Sant Sebastià, a la Barceloneta, on interpretarà amb l’OBC i l’Orfeó Català la fita ‘Barcelona’.

El més llegit